Companya

Un relat de: ziania

Un dia, ens vam conèixer,
tu, jo i el passat.
Al principi, no sabia com reaccionar,
doncs, teníem passats semblants.

Però a poc a poc ens vam anar coneixent,
ens vam anar descobrint;
i ara, m'adono de tot el que m'arribes a significar.
Doncs, la nostra amistat també ha anat creixent.

T'has convertit en algú important per mi,
en una companya, no només de felicitats,
sinó també de tristeses i penes.

Quan penso en tu,
em vénen mil records al cap,
com ara, en el bar de sempre,
amb el café i el bikini
i qui sap, si amb la birreta de després.

Són moments només nostres,
que recordo amb tendresa, companya.
Companya de lluita també,
no cal oblidar-ho.

Espero que aquests moments no s'acabin mai.

Comentaris

  • es bonic[Ofensiu]
    AINOA | 13-01-2006 | Valoració: 9

    Quant els records son bons, no ens agradaria que acabessin mai.
    Es un relat molt tendre i ple de agraiment.
    Una abraçada ziania.