Comentaris sobre Internet i Comunicació entre persones.

Comentaris sobre Internet i Comunicació entre persones. (e-correu per a Eva Melero)


Sueca, 2 d'abril del 2002.

¡Hola, senyoreta Eva! ¿Sorpresa de llegir-me? Crec no, perquè supose que Dolo ja
t'haurà dit que anaves a rebre algun e-correu meu.
Molt bé.... doncs, ara ja no sé què dir.
¡Ah, sí! Que a veure si ixes més per Sueca, els caps de setmana. Que no se't veu el
pèl.
Jo no sé per què em presenta Dolo a les seues amigues. Tanta insistència, tanta
insistència: "Juanjo, vull que conegues a una amiga meua que li diuen Eva, està
estudiant periodisme i vol veure si podria fer pràctiques a Sueca Te Ve ( I Te Mira ).
Eva és molt simpàtica, ja veuràs quan la conegues..."
I, un altre dia: "Juanjo, ja coneixeràs a la meua amiga Eva. ¿El dissabte et ve bé? ¿Per
la vesprada ? Quedem per a fer-nos un café al Gambrinus i així te la presentaré, ¿val?"
I així unes quantes voltes.
I va i resulta que, quan coneixes a Eva, et cau superbé, i t'ho passes molt a gust
xerrant quasi tota la vesprada ( i durant part de la nit ), i va i, després, desapareix, per art
de d'encantament, i ja no la tornes a veure mai més. Mai més.
¿Què és, una espècie de "Cendroseta"?
¡Vaja gràcia!

Doncs, per a això, jo no sé per què ens presenta Dolo. Per a no tornar a veure't en tota
la vida. ¡Vaja gràcia!

Bo. De totes formes, passats uns dies, se m'ha ocorregut una cosa. Dic: "Crec que
conec una forma de poder tornar a parlar (o, com a mínim, comunicar-me amb les tecles
de l'ordinaaaaaaaaaaaaaador) amb esta espècie de Cendroseta tan difícil de veure.
I ací estic, els meus pensaments plasmant-se en la teua pantalla d'ordinador, viatjant a
través d'internet, i dipositant-se en la teua bústia particular d'e-correu.

Xè. Total. Que m'ho vaig passar molt bé el dissabte, que em va agradar molt xerrar
amb tu. I que tinc moltes ganes de tornar a parlar amb tu.
Em pensava que tornaria a veure't algun d'estos dies de Pasqua, però no has aparegut
per cap lloc. Per això, m'he dit: "Vaig a veure si li escric per correu electrònic, que a
ella li agrada molt (llegir-lo, però no contestar-lo, això sí), a veure si puc convèncer-la
per a què isca un poc els caps de setmana (encara que només siga durant una estoneta),
per a veure si així podem tornar a xerrar amb ella..."
Bo, doncs ja t'ho he escrit. Ale.

És curiós, açò de poder parlar i escriure cartes a través d'internet.

Jo, això de poder comunicar-me per correu electrònic, ho tinc bastant bastant
malament. Xungo, xungo. Per qüestions tècniques. És que no tinc internet en casa.
L'accés més fàcil que tinc a internet és mitjançant els ordinadors de la faena.
Hui he pogut escriure't i enviar-te aquest correu perquè no hi havia ningú més,
perquè esta vesprada hem fet festa, per ser tercer dia de Pasqua. Però jo no sé quan serà
la pròxima vegada que tindre via lliure per a poder consultar el meu correu, o per a
poder escriure'n algun més.
T'ho dic també, açò, per si dóna la casualitat que tu, miraculosament, et dignes a
contestar un e-correu (per si soc un dels pocs elegits pels Déus), i va i, justament, ja no
reps cap resposta més per part meua.
Si em contestes a aquesta carta, i jo no done cap senyal de vida, no t'enfades. Hi
haurà el 99% de probabilitats que siga degut a què jo encara no haja pogut llegir el teu e-
correu (en el cas de què me'n escrigues algun).
De totes formes, per favor, si t'arriba aquest e-correu i el lliges, per favor, fes-me
saber que ha aplegat a bon port. Fes-m'ho saber d'alguna forma:
Si vols, m'envies un e-correu xicotiuo, xicotiuo, (una nota, un simple telegrama), per
a dir-me si te l'has llegit (i si ha conseguit fer-te riure (o somriure) en algun moment). Si
no vols, no cal que m'envies un e-correu llarg i elaborat, no passa res.
I, si no tens ganes d'enviar-me cap e-correu, almenys, dis-li a Dolo si la meua carta
electromagnètica t'ha arribat. I Dolo m'ho dirà.
O, en el millor dels casos, si per fi ixes el cap de setmana, aleshores ja et preguntaré
jo si has rebut l'e-correu. (Espere que sí).


COMENTARIS SOBRE INTERNET.

¡Ah! I també volia dir-te una altra cosa sobre el món d'internet.
Tot açò d'internet, i de la web, i de tot això, està molt guai per a comunicar-se a
distància, i resulta bastant curiós. Tot això del xat, i del correu electrònic està guai. I, per
a mi, que m'agrada molt escriure, més encara. Però, a pesar de tot, a pesar de tot, per a
comunicar-me amb una altra persona jo seguisc preferint el contacte humà, estar al
costat d'eixa persona, poder mirar-la als ulls, poder donar-li una palmadeta a l'esquena
quan diu alguna cosa graciosa, o quan se'n passa dient una animalada (o un tall
d'animalades totes seguides, una rere l'altra).
Fins i tot, mai ha arribat a agradar-me del tot el fet de parlar per telèfon. Ahí, que
almenys, encara et comuniques amb la teua pròpia veu, i pots modular-la d'una forma o
d'altra, segons el que vulgues dir; i que, fins i tot, pots arribar a expressar les teues
emocions i els teus sentiments senzillament només amb el to de veu; i, a més estàs
escoltant de veritat la veu de l'altra persona, i també pots deduir coses del seu estat
d'ànim només també amb el seu to de veu. Ahí, que, fins a un cert punt, encara pots
arribar a sentir una mica de calor humà.
Doncs, ni tan sols amb aquest mitjà m'agrada comunicar-me del tot.
¡Imagina't mitjançant internet, on només puc comunicar-me a través de les tecles i la
pantalla d'un ordinador, d'una màquina!

No. Per a mi, com el contacte directe no hi ha res. La mirada, el gest, el llenguatge
corporal... Tot això s'ha perdut. Tot això es perd, quan la comunicació passa a través del
filtre d'internet (i del telèfon). I jo necessite tot això. Jo necessite tot això, necessite
poder gesticular, poder fer ganyotes amb la cara, poder mirar i ser mirat, poder mirar
directament als ulls, poder parlar més alt, o més baixet, poder recolzar-me , poder
aixecar-me de la cadira d'un bot, per a, després, tornar a asseure'm de seguida, poder fer
animalades i ximpleries, i poder veure què fa l'altre que està parlant amb mi... I, tot
això, ho necessite per a sentir-me viu, per a sentir-me complet, per a tindre la sensació
que la comunicació està sent una comunicació plena, completa, que no li falta res, una
comunicació amb calor humà. Una comunicació de veritat. Per això, per això mateix
m'agrada tant parlar directament amb les persones, cara a cara, sense mecanismes
artificials ni artilugis tecnològics. Si és possible. (Quan no és possible, aleshores m'haig
de ressignar i haig d'acatar el jou de la tecnologia, si és que vull seguir comunicant-me,
si no vull quedar aïllat. Però açò només ho faig quan és absolutament necessari).

Total, que no m'acaba de convéncer internet, per a poder comunicar-me plenament.
Ja sé que a tu t'agrada molt comunicar-te mitjançant internet amb Santos i
oscardelmar (i supose que també amb altres companys de classe), però és que també has
de tindre en compte que tu, amb ells també et comuniques tots els dies d'una forma
normal, natural, humana. Perquè a ells els veus tots els dies en classe, pels matins, i
aleshores sí que pots parlar directament amb ells i veure'ls, i riure't amb ells de les
animalades que diu el meu colega i competidor d'oposicions, Santos.
Per a vosaltres, internet és només un complement en la vostra comunicació diària, una
anècdota curiosa , un divertiment, una forma de jugar. I, aleshores, internet sí que
funciona, perquè és com un joc. Perquè vosaltres no baseu tota la vostra comunicació
exclussivament en internet.
Però, jo, ara ja no et veig, ja no puc parlar amb tu directament, amb la veu. Ara, tota
la comunicació que puc tindre amb tu és unicament mitjançant la màquina, la
computadora. I jo sé que açò no podrà continuar molt més, perquè la màquina és molt
freda, molt impersonal, és, és....... és una màquina. I, amb una màquina no pots estar
xerrant, parlant, molta estona. Per això t'he dit que a veure si ixes un poc els caps de
setmana, perquè tinc ganes de tornar a parlar amb tu, directament, cara a cara. Tinc
ganes de sentir què contes, què més contes de les teues peripècies pels matins en la
Facultat de Periodisme, i les dels teus amics i companys de carrera. (Perquè supose que,
del teu treball per la vesprada en la Cristalleria Sueca no tindràs moltes ganes de parlar).

Molt bé. Jo, crec que, per ara, no tinc res més que dir-te (o, almenys, no se m'ocorre
res més). Així que ara et deixe. Ja em diràs si has llegit tot aquest rotllo.

¡Ah! Com a regal sorpresa, t'envie un relat que vaig escriure ja fa uns anys. Es titola
"La xica dels estels". Bo. Ja em diràs si t'agrada.

Bo. Ja ens veurem algun dia. (Això espere).

Adéu, Eva.



Joanjo.


Sueca, 2 d'abril del 2002.
Joanjo Aguar Matoses.