COM VAIG DESCOBRIR QUE EL QUE M' ESTVA PASSANT ERA REAL O FICTICI?

Un dia qualsevol vaig trobar un ordinador en una botiga i el vaig comprar .Després d’ instal•lar-ho i situar-lo damunt de la taula del meu despatx , em vaig connectar a internet , em vaig decidir a buscar tot tipus de xarxes socials: No em sortia res, vaig anar buscant i per fi en vaig trobar una: el Facebook.
Navegant pel Facebook , vaig trobar un munt de gent que coneixia , i m’ hi vaig fer amiga. després vaig investigar. Se’m va ocórrer mirar i mirar i de sobte vaig trobar una cosa interessant que m’ agradava : un cotxe preciós de Fórmula 1, i a sota de la fotografia hi havia escrit que feien una carrera a Montmeló el dia 5 de juny d’ aquest any .Queden 5 dies , agafaré entrades i ho aniré a veure-vaig pensar .Quan va arribar el dia , em vaig aixecar , vaig menjar una mica, vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir cap a Montmeló.
A l’ arribar, vaig veure molta aglomeració de gent, però no va ser obstacle per trobar el meu seient i em vaig asseure. Hi havia molts fórmules-1 , allò era emocionant. Davant dels espectadors hi havia la premsa, els patrocinadors , etc. Va començar la carrera i feien un soroll estrepitós i tothom s’ aixecava i animava als corredors , semblava que la carrera no os podia acabar-se mai. A l’acabar la cursa van fer l’ entrega dels premis als guanyadors , un era espanyol i els altres americans. Tots tres van pujar al pòdium , van rebre els premis i van brindar amb cava. Per sort durant la carrera no hi havia hagut cap accident i va estar molt tranquil.la .
A l’ acabar vaig marxar cap a casa. Havia tingut una setmana atrafegada i davant meu tenia molta feina per fer i no sabia per on començar. Però tot just a l’ arribar a casa vaig rebre una invitació per internet per anar als Goya. Per mi aquella era una notícia impensable, jo als Goya!, Fins i tot em vaig comprar un vestit de nit per anar-hi. Tot seguit vaig rebre una altra invitació per una xerrada sobre l’ importància de les àvies maternes modernes , tenia dubtes d’anar-hi i per això vaig consultar a la meva família. Però tot i així encara tenia dubtes de si hi havia d´anar o no, per això vaig consultar-ho també a la Raquel una amiga meva de fa molts anys. Tant la meva família com la Raquel , em van di el mateix “. has d’ anar-hi es super important i així aprendràs alguna cosa”
No hi havia res més a dir. Vaig decidir anar-hi però altra vegada de sobte vaig rebre una trucada .Era la Raquel .
- Ja em tornes a trucar ? Però si fa dos minuts que acabem de parlar!- li vaig dir convençuda.
- No, crec que no . Em sembla que t’ equivoques . Tu i jo fa dos dies que no ens diem res.
Allò era estrany . Jo acabava de parlar amb ella i ella no s’ recordava. Era ella ? o era jo? Vaig trucar a la meva família per preguntar si havíem parlat feia una estona.
I ells en van respondre el mateix que la Raquel que no.

Llavors em vaig adonar que estava davant de l’ordinador asseguda a la cadira del meu despatx , no m’ havia mogut d’ allí i m’ havia pensat que si, llavors vaig consultar el Facebook i vaig veure que tot el que em pensava que m’ havia passat i totes les invitacions que m’ havia pensat que havia rebut , no havia passat tant sols m’ havia quedat capficada davant de l’ordinador , mirant la pantalla i pensant que tot això en passava, i que rebia moltes invitacions sense saber si allò que em pensava estava passant. Eestava davant el món virtual sense adonar-me i sense saber si allò era real o era fictici!