Com una persona et pot canviar la vida...

Mai he pogut oblidar la teva aroma, la teva rialla, la calidesa que desprenia la teva mà, ni les minúscules arrugues que se't formaven al mirar-me d'aquella manera tan, mai he sabut explicar la sensació que em donava la teva mirada. Tot va passar sense que ningú es dones compte, va ser veure'ns i sentir que et coneixia de tota la vida. I vas marxar igual que vas venir, massa ràpid. Encara ara en la foscor de la nit em pots escoltar plorar, ja no es com abans, ploro menys, t'enyoro menys, però d'estimar-te no se si va igual o no que enyorar-te, però t'estimo igual. Va ser la millor temporada de la meva vida, i no se perquè, però no la puc oblidar, i mira que ho intent-to, vas arribar amb moltes ganes d'estimar-me, de fer-me feliç, amb moltes promeses, amb veritats amagades, i mentides visibles, i jo mai les vaig veure, em vas prometre la lluna, el sol, les estrelles, vas omplir aquell cos inert, en un cos rialler, amb ganes de viure, amb ganes d'estimar, amb un motiu per viure. Però a poc a poc em vas anar consumin, millor dit el dolor em va anar consumin, com l'últim cop, em vas dir que confies amb tu, i ho vaig fer. Un dia espero que entenguis el mal que fa, quan una persona et traeix de mala manera...
Tot el que em vas prometre, se'n va anar amb el vent, tots els "t'estimo" es van quedar en res, en no puc, o en es que la distància... Totes les tardes, les nits es van tornar fosques, es van tornar en crits, en plors, en res, en buit...Encara no he aconseguit oblidar-te amor, encara et guardo en un racó esperant a que tornis, però se que no ho faràs, que espero un impossible, per això et dic que un dia t'oblidaré, i ho sabràs, ara només em queda dir-te que el meu subconscient t'espera, però jo, jo ja no, i espero que no tornis.