Com un cargol

Com un cargol sec, el meu cos es contrau,
s'embolica en si mateix i es tanca a casa,
amb clau.

El ritme vital s'alenteix
fins a semblar morta per fora
i, sense entendre res, com una autòmat,
el meu endins va digerint la sequera
i s'acostuma a la set.

Sobreviuré.

Aviat, quan vingui la pluja i l'amor per mi m'obri la porta
potser podré trencar el vel, treure una banya i contemplar el meu voltant.
Tal vegada m'atreviré a desfer el nus i sortir
per gaudir del dia, de la vida...
i dels altres.