Cercador
Com sempre
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
En la quietud excessiva que m'acompanya amb les hores,
sento la solitud del menjador en la poquíssima llum desitjada;
i per damunt de la taula ensopida amb el diari,
llegeixo les notícies amargues que recobreixen de llàstima i de dolor,
les últimes imatges que els meus propis ulls pateixen en llàgrimes irreparables,
i en tristesa reprimida per la pròpia decepció del patiment angoixant dels innocents.
I en el sofà, quatre coixins amuntegats un per sobre de l'altre,
i en les finestres, les persianes baixes no deixen entrar la llum del Sol;
mentre torno a tancar el diari entristit com sempre,
per sentir-me tan abatut com sempre,
amb les mateixes notícies de sempre,
i com sempre.
Ara ja no em queden forces per continuar llegint.
I aquesta quietud excessiva que m'acompanya amb les hores,
es converteix en una altra solitud,
i en una altra poquíssima llum desitjada,
i diferent.
Comentaris
-
es molt expressiu[Ofensiu]Vesna | 21-07-2004 | Valoració: 9
Llegeixo el relat i penso en les moltes vegades que he tingut i tinc aquest sentiment.Aquells moments en que cansada de totes les injusticies que passen al mon i cansada de la rutina diaria que cada dia pesa mes tinc el desig d'estar sola. de poder fer el que vull sense donar explicacions , de pensar i reflexionar tranquilament sense cap interrupció ... es un relat molt profund.m'agrada molt .
-
COM ME IDENTIFICO AMB TU.[Ofensiu]Manuel de Lino | 21-07-2004
A VEGADES, MOLTES VEGADES JO TAMBE EL TINC AQUEST SENTIMENT. I VULL ESTAR SOL.
M'AGRADA COM HO EXPRESES, AMB LA APATIA DEL MOMENT I LA MONOTONIA DE LES COSES REPETITIVES.
FELICITATS.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
890271 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.