Com sempre

Un relat de: Marc Freixas

En la quietud excessiva que m'acompanya amb les hores,
sento la solitud del menjador en la poquíssima llum desitjada;
i per damunt de la taula ensopida amb el diari,
llegeixo les notícies amargues que recobreixen de llàstima i de dolor,
les últimes imatges que els meus propis ulls pateixen en llàgrimes irreparables,
i en tristesa reprimida per la pròpia decepció del patiment angoixant dels innocents.

I en el sofà, quatre coixins amuntegats un per sobre de l'altre,
i en les finestres, les persianes baixes no deixen entrar la llum del Sol;
mentre torno a tancar el diari entristit com sempre,
per sentir-me tan abatut com sempre,
amb les mateixes notícies de sempre,
i com sempre.

Ara ja no em queden forces per continuar llegint.

I aquesta quietud excessiva que m'acompanya amb les hores,
es converteix en una altra solitud,
i en una altra poquíssima llum desitjada,
i diferent.

Comentaris

  • es molt expressiu[Ofensiu]
    Bianca | 21-07-2004 | Valoració: 9

    Llegeixo el relat i penso en les moltes vegades que he tingut i tinc aquest sentiment.Aquells moments en que cansada de totes les injusticies que passen al mon i cansada de la rutina diaria que cada dia pesa mes tinc el desig d'estar sola. de poder fer el que vull sense donar explicacions , de pensar i reflexionar tranquilament sense cap interrupció ... es un relat molt profund.m'agrada molt .

  • COM ME IDENTIFICO AMB TU.[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 21-07-2004

    A VEGADES, MOLTES VEGADES JO TAMBE EL TINC AQUEST SENTIMENT. I VULL ESTAR SOL.
    M'AGRADA COM HO EXPRESES, AMB LA APATIA DEL MOMENT I LA MONOTONIA DE LES COSES REPETITIVES.
    FELICITATS.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.