com, marxes? sense dir res?

Un relat de: gore_cat

Dius que te'n vas
Que vols fugir d'aquí,
ens deixes amb la paraula a la boca
Sense que et pogem contradir...

Que no et queda res per fer
pero pensa en l'altra gent
Pensa en els que t'estimem
Els que dia rere dia et valorem

Pensa en tots aquells que estem al teu voltant,
Cada dia esperant
Esperant que torni a neixer entre nosaltres
un somriure tan alegre com el teu

Esperan que ens esperis,
si un dia no t'esperem...
esperant que ens enyoris
on estigui el teu present..

Dins els nostres cors com una espurna
Vas flamejan-nos amb la teva alegria
i això fa que mantinguem l'esperança,
de retrobar-te un nou dia

Mai et rendeixis com fins ara
Mai deixis de respirar,
que el teu cor bategui per sempre,
nosaltres mai et deixarem d'estimar...

Comentaris

  • Maquíssim![Ofensiu]
    MeRcE | 21-06-2006 | Valoració: 9

    WeiZ Gore!! Aquest poema, realment m'ha agradat moltíssim, de debó! Després de la pèrdua de certa persona, la meva vida no ha estat el mateix, i si n'he sortit és per l'ajut de tots vosaltres i és amb poemes i narracions (com la de la Júlia) que puc seguir endavant! Moltíssimes gràcies! Segueix com fins ara! T'estimo tan...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gore_cat

gore_cat

10 Relats

17 Comentaris

12057 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
18 anys somiant,,, i ara m'adono que hi ha somnis que es poden fer realitat, q tan sols cal obrir les ales, q tan sols cal saltar.. i a volar.



Escolta'm quan et parlo amb el silenci de les mirades.. xq son elles les q em delaten i m‘obliguen a mentir-te un cop més, quan et dic, q x mi tan sols ets un amic.


ll*ll