Com estava?

Aïllada dins els meus pensaments,
allí estava,
i allisava els meus cabells,
i a dia d’avui em sentia bé,
cosia el meu davantal i em posava el didal,
ja que la iaia m’ho havia ensenyat així,
no era il·lusa per pensar que tenia raó,
i mai davant el record especial fet a mida
ho havia recordat moltes vegades,
i no sentia que la iaia era una persona especial.