Com era la història

Era una història que era acabable,
però l’acabat no era perfecte,
començava l'alba i sortia la llum del sol,
el silenci i el soroll dels mitjons,
començava el dia,
estava a casa i per l'escletxa de la porta,
es veia el menjador de casa meva,
i em va vindre gana i em vaig menjar un entrepà,
i em va venir un badall,
i vaig sentir una música
i tenia ganes d'un ball,
que fos molt ballable,
i en sol sortir es veia el cel blau,
blau com el dia que comença,
el meu cabell estava fi com la seda,
i no era cabelluda,
així era la història!