COM ERA ELL?

-Realment ell era així?- ara ja era tard per saber-ho, ja havia marxat. Ell pesava que ningú es fixaria en si hi era o no. Tot i així ell tenia un gran grup d’amics que el van recolzar fins al final. Però ell no va suportar la pressió i va decidir prendre la opció mes fàcil, marxar i no afrontar tots els problemes. En públic es comportava de una manera que tothom creia correcte però ell no es sentia còmode. Preferia ser mes lliure i deixar estar totes les preocupacions. Però per no perdre els amics ell feia com els altres. En el fons estava deprimit tot i que per a ell era mes fàcil posar un somriure i fer veure que no passa res, que haver donar tot d’explicacions. Els seus amics no acabaven d’entendre la seva situació ja que per a ells tot funcionava amb normalitat, podien pensar que eren les notes però ningú es pensava que per això es pogués enfonsar tant. Nomes n’hi havia un que sabia el que realment li passava, era un noi intel•ligent i que treia mol bones notes, però li havia promès que mai diria res a ningú. Però quant la policia li va preguntar per ell, no va resistir la pressió i els ho va explicar tot. Llavors la policia va lligar caps tot i que mai hagués pensat que per uns motius tant simples s’atreviria a fer el que va fer. Ho va deixar tot i es va esfumar.
Uns anys després uns amics van fer una reunió per saber com els havia anat la vida després de sortir de l’institut. Tot i que cap o desitjava va sortir el tema i van decidir que el buscarien. Després de buscar molt no en van trobar res i per descansar van decidir fer un viatge, van decidir anar a New York que era un dels llocs que el misteriós desaparegut volia anar. Hi ban passar tres setmanes. Durant la segona setmana ban assistir a una visita per una base militar, en un moment ban passar per davant del pati on feien formar un grup de soldats. Els van explicar que aquell grup de soldats eren l’elit de l’exercit i que nomes 2 d’ells no formaven part del país. El grup d’amics es va anar fixant en cada una de les cares i una els va sorprendre, era el noi desaparegut de l’institut. Van quedar per parlar i els va dir que després de marxar ja o teia tot planejat, va venir EU va viure els anys suficients allà per poder apuntar-se a l’exercit, que era el que desitjava fer ja des de ben petit. Un moment abans de pujar a l’avio els amics li van fer una pregunta- com et sens després de haver-nos abandonat a tots?-. el noi es va quedar uns segons pensant i va dir, en el fons no os e abandonat, sempre os e portat en el fons del meu cor. Els amics van pujar a l’avio i cadascú va seguir amb la seva vida.