Clementina (Monòlegs i diàlegs en clau de lluna i VI)

Monòlegs i diàlegs en clau de lluna (VI)
CLEMENTINA

(Menys llum. Mitjatarda. Clementina seu al banc, llegeix uns informes. Apareix una dona de la neteja. Sobre el banc hi ha els llibres que anteriorment s'ha deixat en Martí.
La dona se n'adona. I li pregunta:)
Dona neteja: Perdoni, senyora, són seus?
Clementina: (Se'ls mira estranyada) No, que jo sàpiga, no…
(La dona de la neteja encuriosida obra un dels llibres i llegeix…)
Dona neteja:'Posa la teva fe en els no-conformistes; sigui quina sigui la causa de la humanitat. Sigui quina sigui la causa que pertoqui el progrés de la humanitat' Martin Luther King. Carai! Quina senyora frase…Qui es pot haver deixat aquest llibre. Per què vostè, senyora, oi que m'ha dit que no…(Clementina es mira la dona i fa que no amb el cap.) Qui ho sap, potser eren d'aquests nois que ara s'ha emportat la policia.
Clementina: No ho crec.
Dona neteja: (es mira l'altre llibre) Per què?
Clementina: Vostè creu que aquests joves coneixen en Luther King?
(La dona de la neteja no respon)
Clementina: Si ara fos aquí el meu ex company segurament diria que és una frase meravellosa…
Dona neteja: Ah, vostè està separada…
(Clementina no respon)
Dona neteja: Perdoni, no n'haig de fer res. Ho ha d'entendre. Treballar tantes hores sola en aquestes estacions…
Clementina: De fet, no em vaig arribar a casa mai.
Dona neteja: Ah, ho sigui que vostè és una d'aquelles parelles de fet.
Clementina: Bé, si vostè ho vol anomenar així…
Dona neteja: En una revista explica que ara han fet una nova llei sobre les parelles…
Clementina: (Deixa els informes) N'estic tant cansada de les lleis.
(Silenci. Dona neteja torna a obrir el llibre que té a la mà i llegeix)

Dona neteja: (amb dificultats) ‘No renunciarem mai al nostre dret legítim a la independència. Aquest anhel d'igualtat i de justícia el portem a dins des del moment en que forem sotmesos a la injustícia i a la desigualtat. Tenim un primer i únic afany: el de la nostra dignitat. Però no hi ha dignitat sense llibertat' Sekou Tourè, líder guineà (es queda pensativa) No l'acabo d'entendre…
Clementina: No es preocupi. Hi ha moltes coses en aquest món que jo tampoc entenc.
(Silenci. Dona neteja deixa el llibre sobre el banc.) Sap per què estic aquí?
Dona neteja: Deu esperar el pròxim tren.
Clementina: Exacte. M'han trucat del bufet. M'han dit: ‘has d'anar a la frontera' Per què?, m'he preguntat. M'han cometat: ‘han detingut els manifestants a favor del Pla Ecològic'. He hagut de suportar les cues. He arribat tard. El cotxe se m'ha espatllat.
He vingut com he pogut amb tren. I he vist com se'ls enduien. He fet tard.
Dona neteja: Tampoc n'hi ha per tant. Ha volgut fer la seva feina.
Clementina: He fet tard. Com sempre…
(Dona neteja marxa)
Clementina: A Mercadal tothom parlava d'independència. Suposo que ma mare també en parlava i suposo que per això es va distanciar de mon pare: el general. Oh, sí, jo era la seva filla que no sabia res, que no tenia mare, ni passat…Mon pare hauria desitjat que hagués sigut un noi, que hagués seguit els seus pasos i fos un militar modèlic com ho va ser en el seu dia en Pep, el repartidor de diaris…(agafa el diari del terra. Llegeix)'Avui Sa Majestat inagurarà la nova estació de trens de la frontera. Els efectius de seguretat seran considerables.' Sa Majestat! Seguretat! Inaguracions! Visites reials! Oh, sí! (llença el diari) Això és l'únic que els interesava i els interesa. Mon pare i els seus només estaven preocupats per la seguretat. Estaven disposats a utilitzat qualsevol mètode en nom de la seguretat. I varen pagar justos per pecadors. (silenci)
El dia que em vaig assabentar que havien retingut en René, el meu cap va començar a dubtar. Per què en René? Què carai havia fet ell? Era un sant baró! Un pobre home!
Jo sabia on el tenien retingut. Volia ajudar a la gent del mercat. M'hi vaig presentar.
Pel meu ex, vull dir, en Jan, em veia com una enemiga. Normal! Jo era la filla d'allò que ell detestava. (s'aixeca. Es dirigeix a l'uniforme militar tirat al terra. S'ajup. El recull) Per què em detestava? Jo no era com ells. (llença l'uniforme) I li vaig demanar com estava i si el podia ajudar i em va contestar amb menyspreu:'no n'has de fotre res!'
Llavors li vaig comentar on era el seu pare: Als Monts Sardans. Seria liquidat com ho va ser la meva mare i també la seva mare. (Silenci)
Per què, per ells, (s'ajup i agafa la resta de la cigarreta) la vida d'aquella gent innocent potser no valia res, com aquesta cigarreta…(la llença)
(Apareix dona neteja amb un contenidor)
Dona neteja: Què fa recullint una cigarreta i llençant-la de nou al terra? Si em vol ajudar, llenci-la al contenidor. (recull la cigarreta) Ja n'hi ha de gent bruta pel món!
(La llença al contenidor)
Clementina: I tant què n'hi ha…(s'asseu de nou al banc. Dona neteja recull el diari del terra i es disposa a llençar-lo) Un moment! No el llenci! M'agradaria tornar a llegir una notícia que m'ha cridat l'atenció…(dona neteja entrega diari i ella llegeix) ‘Fa uns mesos es varen trobar les restes d'un cadàver. Després de molts estudis s'ha descobert que podrien ser les restes del temut Tinent…'
Dona neteja: El Tinent? De què em sona? Aquest home no es va suïcidar després de cometre vàries desgràcies? Per què li ha sobtat la notícia? Vostè va conèixer aquest desgraciat?
Clementina: Més o menys. Vostè coneix els fets de la insurrecció del sud?
Dona neteja: Doncs, ara que ho diu no, no hi caic…
Clementina: No es preocupi. És fàcil de resumir. Va ser aquella manifestació que fa molts anys es va dur a terme a Mercadal. Hi varen morir molts civils i també molts militars.
Dona neteja: Ara que ho diu, potser sí que em sona…
Clementina: Tingui ja el pot llençar.
Dona neteja: (es queda mirant la notícia i se la queda mirant a ella) Vostè em sona i no se de què…
Clementina: Si vostè ho diu…
Dona neteja: Per què ha dit abans que sempre fa tard?
Clementina: Vostè vol saber moltes coses…
Dona neteja: Quin mal hi ha?
Clementina: Potser cap.
Dona neteja: Per què sempre fa tard?
Clementina: Sap una cosa? Jo sóc de Mercadal , d'aquell poble on varen succeir aquells fets. Ignorava que pogués passar alguna cosa semblant. Temps enrere vivia tranquil·la en el meu món, com molta gent. Però un dia vaig descobrir una cosa que no em va agradar. Havien detingut al mercader més inofensiu del mercat. I això no es podia tolerar!
Volia ajudar a la gent del mercat a salvar la vida d'aquell mercader, però vaig arribar massa tard. Quan vaig conèixer al seu fill, vull dir el meu ex, vull dir en Jan, estaven apunt d'executar-lo. Volia fer alguna cosa i no sabia que fer!
Dona neteja: Ara que me la miro ja començo a saber qui és…
Clementina: No hi vaig poder fer res. Aquell dia em vaig dirigir als Monts Sardans.
I ho vaig veure tot. El general, el meu pare, va voler aturar allò que no tenia nom.
Cridaren:'foc!' I en pocs instants la seva vida i la d'aquells homes ja va ser història.
El tinent exultava d'alegria:'bona feina!, deia, bona feina!' I jo en veure el cos del meu pare al terra vaig cridar: (s'aixeca) Assassins! Criminals! (Silenci. Torna a seure)
Dona neteja: (llença el diari) No es tormenti més amb aquests records…Oblidar o recordar? Jo sempre penso que cal oblidar.
Clementina: Hi ha fets que no es poden oblidar.
(Silenci)
Dona neteja: Té raó. Hi ha amors que no es poden oblidar. El meu primer novio es deia Manolo…Oh, sí! Era tan carinyós i tendre!
(Clementina somriu)
Clementina: Jo també vaig estar d'enamorada en el meu moment. Sap? La desgràcia a vegades uneix molt les persones. Potser això és el que ens va passar quan en Jan i jo vàrem perdre els nostres pares. Abans d'aquells crims en Jan em deia:'Tu si que ets valenta enfrontant-te amb un pare així.' I em deia:'Hem d'estar preparats. S'acosten dies durs, difícils.' I jo li preguntava:' Ho estarem?' I ell em deia:'Ho estarem'
Dona neteja: Vaja, que era un noi segur…
Clementina: Hi va haver una altre moment en el que vaig fer tard…El tal Tinent en el seu dia havia estat conduït a l'exili i havia tornat camuflat com a guardespatlles de la princeseta.
Dona neteja: Princeseta? Quina?
Clementina: Li sona una tal Salomé d'Estènia?
Dona neteja: Ahh, sí! La que és va suïcidar, oi?
Clementina: Bé, és una manera com una altre d'anomenar-la.
Dona neteja: La va conèixer?
Clementina: Bé, sí, doncs, sí…
Dona neteja: Quan?


Clementina: El segon cop que vaig fer tard va ser abans de conèixer la tal Salomé. En els ambients militars es parlava del retorn d'algú. Ignorava qui podia ser fins que em van comentar el nom del guardespatlles de Sa Altesa. Llavors ho vaig veure clar…Salomé no era de fiar. Per què? No era de fiar per què anava acompanyat d'aquell home. Tothom el temia. I jo també. No era aigua clara. I sabia que havia d'avisar a la gent del mercat. Es reunien tots a la Cala sagrada. Hi havia en Pierre i els seus i en Jan.
Vaig arribar espantada a aquella cala cridant: Heu d'anar en compte! ‘Per què?', cridaven ells. Ell tornarà. ‘Qui?', es preguntaven ells. Us vol fer mal, vindrà per vosaltres. ‘Qui és? De qui parles?, cridaven. Vaig fer tard. Unes tropes uniformades atacaren la cala. Eren les tropes d'en Pep? Eren les tropes de mon pare? No ho sabré mai. Només sé que en aquella cala començaren a morir els primers innocents. (silenci) El meu pare no m'entenia. Per què la seva filla ajudava a tota aquella gent? Molt senzill. Volia evitar més injustícies en nom d'algú que portava la seva sang. Jo era…
Dona neteja: (se la mira detingudament) Sí, sí, sí…ja sé qui és…vostè és la filla del general, oi?
Clementina: (molesta) Clementina per ser més concrets. Quina càrrega he hagut d'arrossegar tots aquests anys! Vull que em diguin pel meu patètic nom i no pel nom de la filla de sa mare!
Dona neteja: No cal que es posi així…
Clementina: (aserenant-se) M'ha preguntat si vaig conèixe
r la princeseta, oi?
Dona neteja: (recull la revista del terra) Oh, sí! La princeseta! Com deuria ser? Avui he vist a Sa Majestat! El Rei en persona m'ha saludat!
Clementina: (enfotent-se'n) I què tal? Com ha anat? Li ha agradat?
Dona neteja: És tan senzill.
Clementina: Sí, això és el que acostuma a dir la gent. Tothom ho deia de la Salomé.
La vaig conèixer en aquella fatídica recepció reial a Mercadal. Fatídica per què el Rei es va desmaiar.
Dona neteja: (agafa la revista i la llença al contenidor) Què diu ara!
Clementina: Jo no hi volia anar a aquella recepció. Mon pare em deia:'t'agradarà'
Era tot tan avorrit! Enmig d'una conversa se'm va escapar dir que havia comentat a en Jan, i als coneguts d'aquella plaça, com en Pierre, el rumor que el maleït Tinent tornaria. Llavors mon pare es va posar com una fúria…em retreia enfurismat:'Què? Què dius que has fet, filla? Però, però com has pogut donar informació a l'enemic?
Com t'has tornat? Ets…ets…ets com la Cristina, ets com ta mare!' Horror! Havíem trencat el protocol.
Irritada vaig marxar d'aquell palau cridant:'N'estic farta de tanta comèdia! Sabeu que us dic, que marxo…marxo d'aquest palau i de tots vosaltres! Hipòcrites!'
Vaig encarar-me al bisbe que em mirava horroritzat i li vaig dir:'Il·lustríssima, estic impregnada de les idees del diable! Estic impregnada de les idees d'en Martí i d'en Jan que volen un món millor'. Si més no, volien…Oh, Jan, Jan, Jan, per què vas canviar tant? Què et va fer canviar?
Dona neteja: Ja ho entenc! Deu parlar del seu amor, oi? No es lamenti dona! N'hi ha molts d'homes!
Clementina: Aquells dies ell i jo estàvem més units que mai. Jo li deia:'Et trobo estrany, espantat…' I ell em tranquil·litzava dient:'No t'hi amoïnis. És l'angoixa d'aquests dies.'
S'apropava a mi i m'abraçava i jo li deia espantada: ‘Tinc por que les coses no surtin bé.'
Dona neteja: I no van sortir bé?
Clementina: Res va sortir bé. En poc menys d'una hora aquella plaça es va cobrir de sang. En Jan hi va anar. Aquells crits l'havien sorprès i quan va arribar ja no hi havia res a fer…(s'ajup. Mira les dues fotografies que hi ha al terra) Veu aquestes fotografies? (La dona les agafa i se les mira) Com han pogut arribar a aquí? Els cadàvers d'aquella plaça són com els cadàvers d'aquestes fotografies…I en Jan va ser pres per uns crims que no havia comès. Jo li deia:'amor meu, lluitaré per què surtis d'aquí i tornis a ser lliure.' Calia buscar testimonis que demostressin la seva innocència. I jo cridava enmig de la plaça:'ell és innocent. I vosaltres ho sabeu perquè el coneixeu bé, oi?'
Va començar el judici. El fiscal de l'Estat l'acusava de fets que no s'aguantaven per enlloc. L'advocat defensor intentava desmuntar el plantejament del seu adversari.
(S'aixeca) L'advocat va preguntar a un testimoni de la fiscalia:'afirma que ha provocat aldarulls públics? Em pot dir quins?'(Silenci) El testimoni no va contestar. En aquell moment res s'aguantava per enlloc. El país vivia a la corda fluixa. Es despertava d'un malson. Jo vaig declarar a favor d'en Jan. Vaig confessar que havia estat amb ell poc abans d'aquells fets. (senyala les fotografies que mira la dona de neteja) I les fotografies de la Lena van servir per demostrar que el pobre Jan era un cap de turc. (S'acosta a l'uniforme militar. S'ajup. L'agafa) Del tinent després d'aquell judici no se'n va saber res. Potser es veia venir que el jutjarien. I avui ha aparegut el seu cadaver.
(Obre el contenidor. Es disposa a llençar l'uniforme) Oblidar o recordar? No ho sé…(llença l'uniforme que hi ha a dins. Torna a seure's al banc.Es mira els informes fastiguejada)
Dona neteja: Sí, ara que ho diu ja recordo la història…Després d'aquells fets Sa Majestat va confiar amb en Jan perquè portés a terme un canvi. I vostè estava al seu costat. Feien tant bona parella…
Clementina: Sí, potser sí.
Dona neteja: Vostè ens va ajudar a oblidar tot això que m'ha explicat. A vegades cal oblidar…(llença les fotografies al contenidor)
Clementina: Sí, té raó. Potser sí que feiem bona parella. No teníem por de res. Passejàvem moltes hores sota la lluna. Havíem sobreviscut a l'horror. I nosaltres érem els únics responsables del canvi. Ell em deia:'No ho sents?' I li contestava:el què? I ell em deia:'Aquest vent' I jo deia: Si que el sento. Fa estona que el sento. I m'agrada.
Era un vent nou, alliberador. Esborrava totes les boires i tots els núvols. Fa més de vint anys vam ser una mica feliços. I vint anys després cadascú va buscar un camí diferent.
Ell va deixar les primeres files polítiques. Estava cansat. Jo no he volgut sortir mai d'aquell camí que vaig començar fa molts anys…
Dona neteja: Ja ho entenc i per això encara defensa joves manifestants com els d'avui…
Clementina: Sí, potser sí.
Dona neteja: Vaja, em sembla que ja ho he escombrat i ho recullit tot.
Clementina: Es deixa aquests llibres.
Dona neteja: No m'agrada llençar llibres.
Clementina: Per què? Són llibres caducs.
Dona neteja: Potser me'ls llegiré. Potser els enquadernaré de nou. Sap una cosa, senyora, avui he vist polítics que els creia ben morts i estaven al costat del Rei. He vist en Jan.
Clementina: Ha vist en Jan?
Dona neteja: No l'he vist tan cansat com diu vostè. Portava un manifestant al seu cotxe.Jo no l'he vist tan acabat. Fins i tot al costat del jove l'he vist més rejovenit que quan sortia a la tele.



Clementina: (recull als informes) Potser l'hauria de veure, potser l'hauria de trucar, potser encara el podré trobar a casa seva…(marxa atabalada)
Dona neteja: (Recull els llibres. Es disposa a llençar-los) Oblidar o recordar? (tanca la tapa del contenidor.S'asseu. Obre un llibre) Recordar, sí, per què no recordar…
(Fosc)