Clarividències

I

corries nua per la carena
i jo m'hi vaig afegir

arribàrem fatigats prop d'un cementiri que cremava

junts intentàrem en va
desenterrar la innocència



II

forjàrem el dubte
sota la pluja àcida d'estiu

tu i jo ens emmalaltíem mútuament

a la vora d'un barranc que ens seduïa
vàrem fer l'amor

III

em consumeixo com una capsa de mistos usada
cremo per no res

dins la buidor de la nit
el miratge és en tot


IV

sóc bandoler de daga curta
estel negre
cor inflamable
de vocació
salvatge

cos a cos
em fereixo amb sang aliena

recullo pinassa
recordo la mare
ploro desfet
colpejo corprès
la gran forca de les meves entranyes



V

a la masia hi passàrem l'estiu

oblidats entre la claror de l'entorn
ens tornàrem no-res fins no recordar la nostra pròpia existència

VI

obviàveu el mes difícil

fingíeu saber-ho tot

bordament us embriagàveu en la violència gratuïta


VII

fumo un últim cigarret
bec l'última cervesa a sanglotades

per passar l'estona
perquè ja no crec en res



VIII

mirant per la finestra del pati
observava les cuques de llum
insurgents
entossudides a seguir qüestionant la nit


IX

a la gola fosca del gran sot
hi veig fars d'avanç solemne

potser tot no està perdut

aparto la fusta corcada
però se m'escapa la consciència i
segueixo enyorant


X

a l'ombrívola clariana em dóno a tu

m'emmirallo en la blavor dels teus ulls

el meu dubte em fa pecador



XI

La nostra incapacitat era infinita

bordaves les mateixes ferides que encara em fan

miserable



XII

en el viatge
vàrem trobar esglésies
que s'enlluernaven de foscor

en el viatge veiérem les roques
ennegrides per les passes del fracàs