Cinquanta fuetades (Segona part XI-XX)

Cinquanta fuetades (Segona part XI-XX)



XI
La misèria es menja el Golf de Mèxic,
I els països rics es reuneixen sense èxit:
No podem eradicar la pobresa, fan saber,
Però un segon viatge tripulat a la Lluna
S'anuncia proper.

XII
Per tal d'acomplir el vot de pobresa,
L'Església s'estarrufa al Vaticà:
Som i serem tan pobres
Que només tenim diners al banc.

XIII
Li va posar a la mà una moneda;
El vell va mirar al nen
I amb la veu trencada com un vidre
Rebentat per una pedra,
Murmurà: "aquesta és la pitjor de les armes,
I endega sempre la pitjor de les guerres"

XIV
Llença un dau quan els sets guanyen.
Per quan acabin de rodolar,
I el set es dibuixi als seus punts,
Ells ja s'hauran afanyat
A canviar totes les regles.

XV
El soldat es va veure reflectit
Al mirall de sang tèrbola
Dels ulls del seu enemic.

XVI
Imposeu-me només una terra
Per on poder caminar
I caminaré.
Res més em podreu imposar.

XVIII
Ells, potser, estimen la seva terra.
Els altres, potser, la valoren
Pel que es mou
En el subsòl.

XIX
Com un fumador que llegeix
Les advertències del paquet,
Veiem consumir-se la nostra Terra,
I encara li donem una xuclada més.

XX
Escriu una mentida, una injustícia,
I dóna-me-la per signar:
Demà serà decret.