cinc ofrenes per a la terra

Un relat de: Marc Freixas

a la llengua
que batega dins dels cors dels meus companys

a la dressera nova que fem al caminar

a l'esperança eterna
que reposa en els meus peus

a la lluita incansable que practiquem com a rebels

a l'amor... inevitable quan el sentim per tot un país

Comentaris

  • Encisadores, esperançadores, engrescadores [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 01-04-2010 | Valoració: 10

    Encisadores, esperançadores, engrescadores les teves cinc ofrenes per a la terra: a la llengua, a la dressera, a l'esperança, a la lluita, a l'amor,
    Una abraçada i Visca Catalunya!

    Lluís

  • És bonic com ho dius:[Ofensiu]
    Xantalam | 31-03-2010

    "A la llengua, que batega dins els cors..."

    El fet d'escriure en una llengua que pateix un estat precari com la nostra, no tant en el nostre entorn, que també, però amb més raons al país Valencià o a la Catalunya Nord, promou molts altres béns apart dels pretesament literaris.

    Gràcies pel comentari, em va sorprendre de forma molt agradable, però hi ha moltíssima gent que escriu, que ho fa meravellosament bé i potser no són tan "visibles". Per això ha de servir aquest web, per anar-vos descobrint.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.