Cinc anys de batalla

Cinc anys de batalla

Fa molt temps a la ciutat de Tianjin, una població de la Xina va haver-hi una gran guerra, aquesta batalla va ser llarga, va durar 5 anys, en aquesta, s’enfrontava una meitat de Xina contra l’altre meitat, a causa de la religió, uns volien el Taoisme i els altres el Budisme, d’aquesta manera va haver la lluita.
En aquesta guerra la gent d’un bàndol lluitava contra l’altre del bàndol oposat, podia ser que lluitessis contra algú de la teva família o algú proper a tu, això li va ocórrer a en Toinshio, Toinshio era un noi agradable amb els demés, ell donava tot per qui ho necessites, i estava en contra de la guerra, era molt pacifista, tota la seva família va morir en la maligne guerra, sols li quedava un noi anomenat Oshan, el qual el va conèixer en la guerra, Toinshio, al principi no es fiava de ningú, perquè deia que tota la gent que matava no eren éssers humans, sinó, que eren unes vesties repugnants. En Oshan i ell es van fer grans amics.
Un dia va haver-hi un gran bombardeig d’explosius de tota mena, i en Toinshio, va ser ferit ja que una bomba li va caure a prop i es va quedar, sense el braç esquerre i per uns instants sort; en Oshan el va portar a la infermeria en braços, ja que no el volia deixar morir en aquell infern, en Toinshio estava inconscient, i un cop en la infermeria li van amputar el braç, Oshan va passar tota la nit al costat d’en Toinshio, fins que es despertes.
Al dia següent es va despertar, i va dir que havia vist una llum blanca, Oshan el va abraçar i de veure que estava conscient li van caure unes quantes llàgrimes, també va dir que quant temps havia estat inconscient i li va respondre que tota una nit sencera.
Desprès de tres dies, li van donar l’alta i van haver de tornar els dos a aquell infern tacat de sang.
Ells dos mai es separaven, sempre es tenien un a l’altre, eren com carn i ungla. Per la nit a l’hora de dormir, dormien entre altres morts, perquè si venien els de l’altre bàndol, els matarien, i d’aquella manera, es feien passar per morts. En Toinshio va tenir una idea, la idea era amagar-se entre els grans boscos de les muntanyes del voltant, i amagar-se en una cova que ell coneixia ja que la va construir amb els seu pare quan era petit, van emprendre camí cap a la cova, allà van estar un munt de dies i s’alimentaven de plantes comestibles que s’hi trobaven entre els matolls, i bevien aigua del riu.
Els del bàndol oposat van descobrir aquell amagatall, i per la nit, mentre dormien, els van sorprendre entre cinc homes van agafar a en Oshan, però en Toinshio es va poder escapar, en Oshan sabia que ja era l’hora de la seva mort, i alçant el seu braç amb el puny tancat dirigint-se cap a en Toinshio, que estava corrent, li va dir:
-Viu i no et preocupis per mi que jo mai t’oblidaré, i sempre estaré al teu costat, corre, corre i no miris en rere sempre mira cap a endavant, que jo estaré allà.
Finalment la guerra va acabar, i en Oshan no va morir ja que en Toinshio va donar la seva vida per ell.