Cercle (en un moviment)

Un relat de: Pep




Cercle (en un moviment).

" A Vicent, que pot ser
ho aprovarà "




Un nuvolet d'estornells esmaperduts
teixeixen un parany d'esperances.

La costera d'aquesta tarda
que plega d'avorriment,
li demana al capvespre
una cloenda de jorn, irisada.

Fet i fet, la parròquia,
no percep cap prodigi.
Tanmateix tot era sobrer,
o necessari; qui sap!.

Ara, la complicitat dels elements,
capgira l'ordre establert
i un estol d'ocells ens xucla,
per concitar noves aurores.

¡Serà possible un demà en harmonia!.


Pep

Comentaris

  • Cercle ( de bellesa )[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2008 | Valoració: 10

    El teu poema parla d'anhels i esperances, de miracles d'aquells que passen desapercebuts, de bellesa que ningú sembla percebre...

    Veig que tenim algunes coses en comú, tu i jo, després de llegir la teva biografia ( "M'estime la mar. Em te el cor pres" ) coneixent la meva, i el teu relat, que em recorda el meu Encís ( has de clicar damunt les lletres blaves per anar-hi, si és que et complau, és clar! ).

    Estic molt contenta d'haver-te descobert!
    Ja tornaré a passar per llegir-te una mica més...

    Ara t'envio una abraçada per celebrar aquesta afortunada coincidència d'avui,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Pep

Pep

41 Relats

34 Comentaris

35697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.
Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.