cendres

Un relat de: Marc Freixas

no cal que precipiteu la mirada
a llocs estratosfèrics
ni que regueu la paraula
amb aigua beneïda


la parla i el gest
intensifiquen les ombres amb llum...

les estones de sol i les nits estrellades
atemoreixen els mals pensaments
per donar vida a l'esperança del nou dia


no cal que precipiteu la mirada
ni que regueu la paraula,
deixeu que facin un camí volgut i desitjat
per poder dir-vos de les meves cendres
que les vull
a qualsevol trosset de la mar mediterrània...

i la meva estimada
ja sabrà per on podreu venir a cercar-me


no dubteu mai quan arribi la meva hora

seré entre vosaltres
recitant a cau d'orella
el llarg poema inacabat
del meu escriure més quotidià


però tot això
només serà el record d'avui
per quan arribi aquest demà...

tot i així, espero que sigui ben lluny encara


i no caldrà mai precipitar la mirada
a llocs estratosfèrics
ni regar la paraula
amb aigua beneïda

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.