Castelldefels!

Castelldefels ets en el meu record d'infant, en aquell petit poble coster els meus pares la família Roca; hi tenien una casa on hi passàvem les vacances d'estiu. Recordo que des de Barcelona al poble hi havia una carretera tortuosa, que el pare amb el seu llavors "Chevrolet" un magnífic cotxe llavors d'importació anàvem fent carretera pocs o cap mes cotxe durant el llarg viatge al poble ens creuàvem hi any rera any cada estiu fins a la casa del poble, on jo tenia en ella els meus amics de les tant esperades vacances hi al mateix temps desconnectàvem de las gents de la gran Barcelona. Dues vegades l'any hi anàvem, els tres mesos d'estiu i per la festa Major del Desembre aprofitant desprès les diades Nadalenques. Aquest mes el pare es quedava tot el mes dons a la seva fabrica de Barcelona feien festa hi ens podia acompanyar arreu com a la missa del Castell, un lloc molt bonic hi ha la vegada antic deien que era edificada si mal no recordo en l'any 1700 mes o menys era un lloc molt ven conservat donava gust d' anar-hi. En els mesos d'estiu el pare sols es quedava amb nosaltres el mes de Juliol dons els altres cada dia anava i venia des de Castelldefels a Barcelona, dons en la seva fabrica tèxtil no feien festa, sols tancaven el Juliol, dins del meu record hi ha la bonica festa del mar que es celebrava en el mes de Juliol, quant es feia aquesta bonica festa dels pobles del costat venien las seves gents par a que la festa fos millor i mes lluïda, dons pocs estiuejants en aquell bonic i petit pobre hi havia, poques eres llavors per aquella època els que s'ho podien permetre, jo aleshores del meu record tenia uns set anys, cada dia anàvem a banyar a la platja llarga, era almenys així com els del lloc l'anomenaven, amb els amics del poble allí en aquella llavors sorra enganxosa en la que poc hi estàvem, ja que el que a nosaltres ens agradava era estar tota la estona dins del aigua del mar, moltes vegades recordo que quant era l'hora de marxar a dinar la mare em pregava que sortís ja del aigua d'una vegada dons es feia ja tard. Hi rondinant sortia d'ella acomiadant-me dels meus amics fins desprès de dinar, cosa que fèiem tornant a aquella platja per aleshores sols d'avant les clavegueres, hi amb una senzilla canya de pescar sense rodet sols amb una boia ens entreteníem a la pesca qualsevol que piqués l'ham, hores mes tard i sota les recomanacions de la meva mare de no posares dins l'aigua fins ven be passades tres hores, deixàvem les canyes a la platja i en ficàvem de nou dins aquella deliciosa aigua salada. L'aigua era mes aviat calenta hi es que si estava tant be, jugàvem a la pilota mirant de que no toques d'amunt l'aigua, en la colla també hi havia alguna mossa, en la que aleshores sia per aquella innocència que teníem ni ens fixaven en ella la portàvem a la colla com un xicot mes, només us diré que jo durant l'any a Barcelona ja esperava aquells mesos d'estiu tant i tant encantadors amb aquella maca colla del petit poble de Castelldefels on tothom es coneixia. El pare ens hi portava només acabades les classes del col·legi de LA SALLE, que era poc abans de Sant Joan i no tornàvem a Barcelona fins el mes d'Octubre data que ja començaven les classes el col·legi, i llavors amb l'esperança posada al mes de Nadal, per a retornar a trobar-me amb la colla. Van anar passant els anys i un estiu quant anàvem al poble. Oh! Miracle! Aquella tortuosa carretera ja no ho era havien fet una llavors en deien autovia, ja no era aquella carretera de la meva començada joventut, ara el viatge es feia menys feixuc, crec que es va fer en el any mil nou cents quaranta nou, jo ja tenia nou anys, era ja quasi un home petit, però... Un home no fet però ja mes centrat. Des que varen fer aquella autovia el poble va començar créixer tant que la migració ho va començar a ocupar part d'ell, desprès van venir al poble gent forana fins que poc a poc aquell petit poble on es coneixíem tots ja no era el mateix, clar coses del progrés.
Van arreglar mes les seves platges, es van ja construir alguns hotels, per tal d'agafar no sols el turisme de Barcelona, si no mes aviat turista estranger, la platja llarga es la que mes èxit va tenir. Però per a nosaltres ja no era aquell petit poble d'abans, ja no podíem fer aquell jocs a les tardes en la platja llarga poc a poc per arribar a l'aigua tenies que fer las mil i una dons hi havia tanta gent que ni es podia passar, jo entre Castelldefels i Barcelona m'hi vaig anar fent gran a Castelldefels vaig conèixer a la que avui es encara la meva dona la Roser que un dels anys en l'envelat per la festa Major d'hivern la vaig conèixer, ella em va dir que ja em coneixia, de la colla era una de les de la meva colla, una de les mosses que jo mai m'havia fixat, els meus amics van també anar els uns casant altres es quedaren solters, crec que algun o alguna de les mosses es va fer monge hi ell capellà, anys mes tard poc a poc vam anar perden la pista d'aquells bons amics d'estiu del poble de Castelldefels, avui ja no hi tenim la casa d'estiu, els meus pares van morir i jo m'ho vaig vendre tot sols em quedà les cases de Barcelona, en una d'elles vivim la Roser jo, hi un dels nostres fills, els altres dos ja son fora de casa viuen sols en una de les cases nostres de Barcelona. A Castelldefels sols hi ha la casa on viuen els germans de la meva dona la Roser hi al poble, sols hi anem per les festes senyalades en el poble modern avui ja no hi ha ningú per a nosaltres conegut. Avui crec que si no m'equivoco hi ha poc mes de cinquanta mil habitants mes el forans hi els de pas.

Ha sigut un relat escrit i recordat per en Ferran de Montagut, escrit avui dia 1 de Juny del 2005, 57 anys despès de que jo allí hi vaig ser molt i molt feliç, hi on anys despès vaig conèixer la que va ser la meva dona la Roser. Ferran
Com deia escrit avui en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
e-mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com ferran_de_montagut@hotmail.com etc.