Carta

Estimat Sergi,

L'angoixa que em produeix escriure aquesta carta arriba fins al límit més insospitat de la meva existència. He arribat a un moment on les coses ja no tenen cap mena de sentit, es fonen com el glaç i a l'hora porten una cremor que és intensa fins a les mateixes entranyes. No vull deixar constància del que va passar, només intentar arribar a la netedat d'aquell enuig que provoca el meu intens desencís i que no em deixa viure, si és que en algun moment he sabut quelcom és viure.

Des del dia que et vaig conèixer tot va canviar, aquella mirada, aquella penetrant seguretat, aquell intens miratge... el teu ego és immensament fogós en tu mateix i fa que les persones del teu voltant adoptin posicions de benevolència cap a tu i a l'hora de subordinació, arribant a l'estat del més simple animal i amb l'única finalitat, que és la subsistència. I mentrestant, tu, exultant i immens dins tu mateix fas que el tarannà de la teva vida s'assembli a un paradís en flames... que no s'acaba de cremar mai. Fregues el límit dels teus propis sentiments i a l'hora sembla que tot sigui una farsa però per tu és el sentit de la vida... l'oracle que et persegueix no t'afecta i l'ignores, buscant versemblança en el poc que tens de tu mateix i en el poc que tenen el altres... perquè no tenim res de res... Sergi.

I mira que jo esperava tenir quelcom, a tu, amor meu.

Des d'aquell dia no puc ni intentar viure, el meu cor es crema i s'exalta davant qualsevol acte rutinari, relacionant les coses cap el que va passar. Perquè Sergi? Perquè vam tenir que fer el que vam fer? Borrós el meu benestar, infinitament, des d'aquell dia. M'ofego cada dia que penso en trobar sentit en allò que vam fer i que ens va portar a un estat de luxúria, joia, plaer, utopia, i infinitat d'adjectius que no tenen nom.

El resultat que vam consultar va resultar prou profitós i exultant i de tot allò només em resta la pregunta de si vàrem fer el correcte. Aquell dia va ser el comiat d'uns prejudicis que ens feien mal a tots dos però m'agradaria fer referència a la gent que hi varem implicar. Ells van ser compliçes del nostre pecat i van col·laborar efusivament al nostre pacte. Des de llavors, no puc mirar al Ferran a la cara, Sergi, perquè ell em mira amb cara de rebuig i d'odi i constantment es fa la pregunta de on ets tu però no me la refereix mai a mi. I la teva dona, ella va ser l'aneguet lleig d'aquesta història, com vam arribar a manipular-los d'aquella manera? Com vam poder?

Per culpa de tot això el meu marit ha acabat enamorat de tu i bojament. El deliri que vam provocar va fer que ell, sempre enamorat de mi, conegués el que tu jo anomenem "el propi amor" i es desencadenés una fúria sexual cap a la teva persona. L'intercanvi de parelles no fou profitós per a tots Sergi, el Ferran des d'aquell dia no és el mateix, pateix un estat d'euforia malaltís que es va desenvolupar a partir d'aquell moment. I la Maria, l'únic que sento per ella és una pena molt gran. La vàrem enganyar i va accedir a la proba d'un amor lliure i que en el moment de l'acte la vaig saber fer disfrutar però els seus gemecs eren fruits de la incompetència d'ella mateixa cap a la vostra relació on en aquells instants li sortien totes les ferides que tu li havies fet fruint del mitjà més frondós que hi ha: el plaer.

I la meva desesperació es veu enganyada ara mateix, sentint que tu t'he n'has anat i que ja no tornaràs. No sé que faré a partir d'ara, em costa molt d'acceptar això vostre Sergi, com el Ferran i tu a partir d'ara us involucrareu en la busca de noves sensacions. I jo, tota sola, patint el meu a mor cap a tu. Perquè jo l'únic que sé és que t'estimo.

Del teu amor etern,

Paula