Cercador
Carta de presentació
Un relat de: Marc FreixasUn dia vaig començar a escriure sense fi;
els somnis començaven a ser de veritat,
tal com ho deia en aquell primer poema de l'obra :
COMENÇO,...
Tenia por de caure en l'oblit molt depressa;
por de deixar-ho arraconat en el rebost de les il·lusions perdudes,
per una simple i absurda fotesa del típic poeta mancat d'aspiració.
Un dia vaig començar a escriure,
i tots els meus somnis semblaven sense fi;
un dia vaig escriure el meu primer poema,
que va permetre l'enlairament de les meves il·lusions,...
Un dia vaig començar a escriure amb el COMENÇO,...
I aquell primer poema deia així :
Comencen els somnis a ser de veritat;
l'unicorn em té corpres d'il·lusió,
camino més depressa al costat del teu amor de fada encantada,
corro pels camins més bells dels boscos meus,
i te'm guardes prou bé de situacions delicades.
Et prenc l'aire per respirar fort;
profundament t'expiro a fora,
i et beso amb un petó que t'hipnotitza,
i et tornes boig o boja, perquè no et sé reconèixer meu o meva,
sota cap mena de sospita de somni errat,
equivocat dins la meva ment,
per expressar-te o expressar-lo en un instant d'inspiració.
Et vaig fent mentre tu te'm fas gran;
de vegades, ets petit, petita com una dècima de segon,
però no us espanteu!!
els fantasmes no existeixen aqui dins.
Són moments per tocar el cel i tancar els ulls,
cantar cançons per expressar la música
( són les dèries de ser el què no sóc ).
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.