Carta de presentació

Un relat de: Marc Freixas

Un dia vaig començar a escriure sense fi;
els somnis començaven a ser de veritat,
tal com ho deia en aquell primer poema de l'obra :

COMENÇO,...

Tenia por de caure en l'oblit molt depressa;
por de deixar-ho arraconat en el rebost de les il·lusions perdudes,
per una simple i absurda fotesa del típic poeta mancat d'aspiració.

Un dia vaig començar a escriure,
i tots els meus somnis semblaven sense fi;
un dia vaig escriure el meu primer poema,
que va permetre l'enlairament de les meves il·lusions,...

Un dia vaig començar a escriure amb el COMENÇO,...

I aquell primer poema deia així :

Comencen els somnis a ser de veritat;
l'unicorn em té corpres d'il·lusió,
camino més depressa al costat del teu amor de fada encantada,
corro pels camins més bells dels boscos meus,
i te'm guardes prou bé de situacions delicades.

Et prenc l'aire per respirar fort;
profundament t'expiro a fora,
i et beso amb un petó que t'hipnotitza,
i et tornes boig o boja, perquè no et sé reconèixer meu o meva,
sota cap mena de sospita de somni errat,
equivocat dins la meva ment,
per expressar-te o expressar-lo en un instant d'inspiració.

Et vaig fent mentre tu te'm fas gran;
de vegades, ets petit, petita com una dècima de segon,
però no us espanteu!!
els fantasmes no existeixen aqui dins.

Són moments per tocar el cel i tancar els ulls,
cantar cançons per expressar la música

( són les dèries de ser el què no sóc ).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.