Carta a una dona

Estimada dona,

Saps qui sóc? Si, sóc jo, la teva millor amiga de quan eres petita.
Aquella amb la que somiaves sempre. Em recordes?
Si dona, si. Ha passat molt de temps, ho sé, però no he pogut venir-te a veure abans, encara que he estat sempre al teu costat.
Recordes tots els nostres moments juntes? Encara que jo sempre estigués a la teva imaginació i no em poguessis veure, sé que senties el meu alè calent quan et deia les coses.
Recordes el teu primer amor? Amb tan sols 14 anys, ja volies menjar-te el món, sortir amb ell a per totes, vivies en un somni molt bonic, plé de felicitat i d'amor, plé de justícia.
Creies que aquell seria el millor somni del món, que als 18 t'aniries amb ell, i que serieu feliços eternament. Recordes el que deien els teus amics? Que només eres una ingènua i que allò no arribaría a res. Com t'enfadaves amb ells, i com venies a buscar-me.
Recordo aquell dia com si fos ahir, recordo que venies corrents, em cridaves, i quan em senties al teu costat reies d'alegria.
Desprès d'aquell tràngol, en el qual els teus amics van tenir raó de nou, vas començar a madurar, de mica en mica, ja t'anaves fent una dona més gran.
Els teus ideals sempre per davant. Algun o altre problema vas tenir, però tot ho vas solucionar, m'encantava quan et veia allà... Estirada en aquell terra fred, i tornaves a somiar amb mi.
Em cridaves ben fort i sempre estava al teu costat.
Sempre vas confiar en mi, em cridaves en qualsevol moment, i anava el més ràpid possible.
Quan et senties sola, em tornaves a cridar, i juntes anavem a un món plé de fantàsies, i et tornava a fer feliç.
De mica en mica, em vas anar substituïnt per un altre, em vas anar oblidant...
Treballs, nous amors, la majoria d'edat, recordes aquella data?
Tant que l'esperaves, tans somnis per fer quan tinguesis els 18, tantes promeses... que al final, sense tants diners per poder-les complir, i sobretot en tant poquíssim temps, les vas anar oblidant.
Recordes que somiaves en aquell piset, allà lluny de tot, amb la persona que més estimaves, un treball decent, per poder viure honestament i amb pocs problemes. Sortir de gresca els caps de setmana, i viatjar tantíssim, récorrer tot el món, conèixer a gent nova, i seguir estan amb la gent de tota la vida. Però sempre, sempre, acompanyada de mi. Em necesitaves més que mai, i sabiem que juntes podriem ser feliç.
La teva vida va donar un gir, els teus somnis és varen destroçar, o millor dir, els van destroçar.
Treballaves moltíssim, i necesitaves fer-ho més, per poder treure a aquella familía endavant, perqué els teus fills puguesis gaudir d'una educació mínimament digne. El teu marit, et va enganyar, totes les promeses que et va fer, les va trencar, cap d'elles la va cumplir. I allà estaves tu, treballant dia i nit, caps de setmana, sense poder sortir. Els teus amics, cada vegada contaven més amb tu, ja que no tenies temps per sortir amb ells, i els teus fills creixien i tu et perdies els moments més importants de les seves vides. Clar, com podies explicar-li que no tenies temps, que necesitaves treballar per treure'ls endavant, i que poguesin cumplir els seus somnis? Explicar-li que no van poder escollir un camí, i que sempre estarien obligats a suar sang per allò que volien de veritat.
I allà estaves, odiant-me. Si, m'odiaves, deies que on estava, que perque havia marxat del teu costat, que t'havia abandonat, però el que tu no sabies, era que jo estava amb tu. Encara que el meu alé s'hagués tornat fred, i la meva companyia deies que ja no hi era.
Jo sempre he estat al teu costat, sempre escoltant els teus crits desde el més profun silenci del teu cor. Sempre intentava donar-te la mà, perquè l'agafesis i poder tornar a somiar, com quan eres una infant. Però tu, sense temps per poder-ho fer, no et vas adonar.
Avui, tornu a estar amb tu, i vinc amb una bona amiga, perqué entre les tres, sabem que et podem treure d'aquest mal pensament que tens. Vinc amb l'igualtat, i vinc amb ella, perqué desde ben petita, sempre has somiat amb l'igualtat de sexes. Un treball digne per la dona i l'home, sense discriminacions, sense cadenes. Sempre amb el cap ben aixecat, per poder fer cara a aquest món masclista en el que estàs envoltada.
I ella, ve amb més ganes que mai, per poder fer realitat, junt amb nosaltres, el teu somni, i el somni de moltíssimes altres dones que per desgràcia, també estàn en la teva pell.
S'ha acabat treballar més que ells i cobrar menys, treballar sense parar, els 365 dies de l'any dintre i fora de la llar. Ser discriminades en molts llocs de treballs, i menys preades per l'home. Perqué nosaltres podem fer tot allò que fan ells, i molt millor.
Però per això, necesitu que ens agafis ben fort la mà, i que tornis a tenir el teu orgull de lluitar i de ser una dona, forta i valenta, com abans.

Un petó enorme, i mai deixis de lluitar pel que vols, perqué una vegada més, t'he demostrat en que pots confiar en mi.

La teva llibertat.