Carta a un home (Narració)

Cartes a un home.

Narració

Al meu estimat Joan:
No vull que dubtis de mi. Es cert que tu ets el meu primer home de la meva vida i tots et diran el mateix, que si a mi em falta experiència, que si la meva joventut i moltes coses mes., però no vull que et preocupi ni et turmentis.
Els meus pares creuen que jo t'oblidaré en poc temps, pensen com la meva germana la Montse hi entre tots en volen distreure.
No pots pas imaginar com parlen de tu i de mi, els avergonyeixo, no s'ho esperaven, no s'ho expliquen, segons ells creien que jo era molt mes intel·ligent, no comprenen com he pogut caure en el teu amor. Tu que ja ets una persona gran, tan com el meu pare, però jo estic enamorada de tu, a pesar del que ells pensin o diguin.
Diuen que et fas burla que sols em vols per a treballar per a tu, que qualsevol home en el teu lloc de segur que hauria fet el mateix sense cap mena d'escrúpol.
Per un altre part també diuen que si es veritat de que m'estimes, quant et separis de la teva dona, si es que ho fas?, - llavors potser correries a la meva busca i/o també parlaràs amb el meu pare, mentre tant ells esperen que jo t'oblidi, mes..., no ho faré, jo t'esperaré.
Joan, jo t'estimo, mai he estimat a ningú com t'estimo a tu! Això no pot ser una obsessió ni tan sols per despit, això sols te de ser amor, perquè jo no t'idealitzo, et veig tal i com ets en realitat.
Se perfectament que tu no ets jove, ni ric, ni maco, però jo t'estimo hi et prefereixo així. Però tu has de cuitar-te, menjar be, descansar i dormir, pensa amor meu que el temps no passa en va, pensa que jo t'estimo hi encara que no ens puguem veure no podran impedir que jo t'oblidi, tot sortirà be, tingues paciència amor meu.
Se que tu em necessites ara mes que mai, ja be que voldria estar al teu costat, mes..., tu saps que de moment no podré venir, els meus pares ho impediran, ara fins i tot sembles ells dos molt mes units que mai, de moment treballaré hi em portaré tal com ells volen. Penso molt amb tu!
Per favor Joan cuitat, no et deixis, tingues present que jo encara que no puc de moment estar al teu costat jo t'estimo, que tot ens va a sortir be, tu vals molt mes que jo, oi que ho saps? No ho oblidis, pensa per els dos, confio plenament amb tu. Ma germana ha llegit la teva carta, sols puc de moment confiar en ella, ella ho compren i no intenta fer res com els altres, ella sempre a sigut estupenda.
Teresa

********************************

Estimat Joan:
No et precipitis, recorda que em deies que si ens unim ara? Tu perdries les coses que per no esperar podries tenir, recorda que em demanaves un any com mínim per a posar-te al corren de les teves coses, recorda que tenies por de perdre a la teva filla, recorda las coses que em vares dir i que fins i tot em vares fer sentir culpable, però ara t'estàs precipitant tu.
Joan pensa, pensa que jo et segueixo estimant encara que estigui passant el temps, però la veritat es que a la vegada també tinc por, tinc por de que ens refredem, encara que no ho déus de pensar ho.
Aquí a casa dels pares to va be, ells comencen a creure que si ens estimen ells no hi poden fer res, però em diuen que jo no et tinc de veure fins que tu no hagis deixat a la teva dona, oi que m'entens? Jo no se si podré suportar-ho.
Aquest matí tornant amb el meu pare del treball dins del cotxe em parlat de nosaltres, i jo li he insistit que ell m'expliqués algunes coses que jo no comprenia d'ell, el perquè de bones a primeres ell es convertia en un altre personatge furiós, completament distin i de coses que havien succeït en el passat, coses intimes que mai jo havia explicat a ningú, només que al meu psiquiatre, ell m'ha contestat quasi a la força, el que li va passar de petit, abreviant estimat Joan, degut al que li va passar de petit ara te un trauma de gran, ara entenc moltes coses, coses que no sabia el perquè, ara se el perquè es, ara també se el perquè intentava abusar de mi, de la seva filla, potser estimat t'ho havia ja explicat alguna vegada, ells es curarà amb molta paciència.
En el fons es bo, però els traumes fan que les persones no siguin elles mateixes.
Mon pare, vol el millor per a mi, i pels dos i si et veu que ets sincer, ell et creurà, però no em deixarà anar amb tu si no et separes de la teva dona, es el que ell diu, que es ma vida.
Joan, recorda als teus pares i posat en el meu lloc, es suposa que soc una dona, dona això si molt jove sols divuit anys, i com a dona m'haig de portar, potser pensis que soc una fava, antiquada o quelcom semblant, ho sento amor meu, potser que ho sigui.
Sento no ser mes esperançadora.
Recorda però.., que jo t'estimo, però et vull sencer per a mi sola, sense lligams de cap altre dona.
Egoisme? Si! No ho oblidis, t'esperaré.
T'estimo!

Teresa.

**********************
Pensaments.
del
Meu diari

El meu pare es un home meravellós, jo ho se, potser els seus mètodes d'ensenyança no son precisament perfectes, però.., ens ensenya a veure la vida millor que molts altres peres.
Se que es desviu per a nosaltres, però ha arribat o ha començar quelcom massa tard.
De totes maneres te el seu mèrit.
L'estimo, i creieu-lo o no? Jo no he marxat de la seva casa per ell, i per la mare altres, la veritat es que no se que pensar.
Jo vull al Joan, i de quina manera? No sabria explicar-ho, sols se que l'estimo.
Que vull estar amb ell, que vull ajudar-lo, que vull que ell em parli de coses, de les seves coses, que m'estimi, que ens portem molt i molt be, vull viure amb ell, per a ell i per ell!
El meu pare, i moltes altres persones no comprenen que jo estimi a una persona com el Joan, donada nostra diferència d'edat. La diferència entre Joan i jo es sols exterior.
Perquè no pot ser?
Si no hi he anat encara es per la seva dona ja que encara ell no l'ha deixat, i també una mica pels meus pares...
Tinc ganes d'estar amb ell, però si ha de ser així, la espera haurà valgut la pena. Diguin el que diguin...

Teresa.

Ha sigut una narració per en Ferran de Montagut, escrita avui dia 11 de Març del 2006, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" sota el massís del Canigó, en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.