Carta a un amic des d'Argentina!

Bons Aires 12 de Maig de 2005

Benvolgut amic, vaig rebre la teva carta hi em va alegrar molt saber que tant tu com la teva estimada família esteu be, aquí las coses segueixen iguals, no hi ha res transparent.
La enorme crisis passeja per els carrers i la immensa tristesa del poble, en com una barca que mai arriba a port, no se exactament el que va passar, no se com però amic meu no tornis, hi et diré el perquè:
Si veiessis que trista esta avui l'Argentina, te en tota ella la mirada dels que no caminen, es mort de pena per a tanta mentida, i de tanta promesa per a cap governant complida.
Si ara veiessis nostres carrers que abans tant reien, avui ja no son els mateixos.
Tenen aquells pesar d'amants que mai obliden, la varen fer de goma fins i tot sembla mentida, la gent que pot avui s'escapa, però... No hi ha sortida... Fins hi tot els pardals de tanta tristor varen marxar d'aquesta meva pàtria de l'Argentina.
Estimat amic, se m'acaba de tombar el "mate" sobre la carta que t'escrivia, espero que no facis cas de la taca, m'ha alegrat molt saber que a tu tot et va be, aquí la cosa segueix igual, però vull que sàpigues que d'una manera ho d'altre sortirem endavant, hi ha quelcom que ens diu que mai s'ha de perdre hi això es l'esperança.
*************************
Passen uns anys i l'amic escriu de nou a l'amic i dius la seva carta així:
Bons Aires 30 Maig 2010

Benvolgut amic: Si veiessis que maca esta ara l'Argentina? Te la mirada de la primera núvia que mai s'oblida, des de les balconades hi ha pluja de caramels, hi ha pesar de tot camina i camina, si veiessis de nou que maca i gran es la meva Argentina. Torna a tenir pardals, hi ha nous poetes que escriuen belles cançons i "tangos" també hi ha nous cantors i torna a tenir la vella bogeria... Aquella que de quant tombes un carrer trobis de nou una nova aventura.
Ja veus torna a estar viva i també plena de tendresa. Per si de cas et trobes en el teu país en el carrer amb un Argentí emigrant, li dius que a ella torni, i que aviat serem millor que abans, que tot el que anys enrera va passar fou sols culpa de quatre poca vergonyes que sols varen aconseguir que el poble no cantés.
Hi fugiren molts d'ell com ho varen fer els pardals, pots tornar aquí quant tu vulguis que junts podrem sortir altre volta pels carrers a cantar "tangos" i viure.
*************************
Varen passar uns mesos i l'amic sols li va fer quatre ralles:
Bons Aires a 10 de Juny 2010

Estimat amic: Quant dol la nostra pàtria de l'Argentina...
Els quatre poca vergonyes es van multiplicar des del dos mil cinc, fins avui...
Però tens raó, l'únic que mai em de perdre es l'esperança!
Aguanta Argentina! Pàtria meva que per dissort mai canviaràs!

Ha sigut en relat escrit per en Ferran de Montagut, avui 12 de Maig del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! e-mail: demontagut@yahoo.es etc.

Notes: Es un relat a manera de carta a un amic sortit de dins de la meva ment, es degut al problema Argentí que arrossega des de ja fa uns anys. L'Autor en Ferran

*****************************