Carta a qui maltracta

Un relat de: Godiva

Ni un grapat de paraules enfurides, ni un acord de crits rabiosos, ni mil gestos carismàtics podran expressar el que senten. L'odi, la por, la tristesa, els sentiments més misteriosos que poden romandre al seu cor,a la seva sang, als seus nervis, als seus cops, dolors... Ningú no els ho traurà aquest record, que al mateix temps es converteix en fòbia, culpabilitat..., qui sap! Tothom lluita per elles, però ningú no lluita per elles. En l'abisme de la seva ment encara queden penúries d'aquell sofriment.

En la teva ment es reflecteix un pensament abstracte, atacat per la debilitat, qui sap!, per la pena qui sap!, o per un amor cruel i egoista. A ella l'ataca pensar el que vindrà i el que falta per venir.

I en la teva mirada, què puc veure en la teva mirada? Uns ulls foscos com el teu cor buit, com l'ombra i la fredor del teu caràcter obsès per manipular la teva companyia. Què se n'ha fet, de la tendresa, de les carícies, dels petons i la passió? En l'oblit estan i en l'oblit es quedaran. A ella, mirar-te als ulls li produeix un sensació esgarrifant, la cremor de les llàgrimes pel seu rostre fi són constants.

La teva boca...: insults, obligacions, escopinades, crits..., sinònims d'un somriure que mai no existirà. Tanca els llavis, no deixis anar més flaire agressiu. A ella la teva veu li obstrueix els pensaments. El desig de la teva veu dolça travessant la seva oïda és tan immens que és fa irreal.

La teva oïda és tan egoista que només sents la teva veu i els seus crits, plors i disculpes... Només existeix un món paral·lel a les teves víctimes. A ella l'ofega parlar per no ser escoltada.

En les teves mans es poden veure el passat d'aquelles sotregades, cops, bufetades...La força no té límit, el teu orgull es consumeix rere cada cop i el recuperes veient les seves llàgrimes. No repeteixis més les teves accions, en la rutina de l'infern has caigut i ja mai més no en sortiràs. A ella, no li'n queden pas, d'esperances, quan et veu alçar les mans o en veure un gest amenaçador.

La teva vida s'ha estancat en un bassal sense abisme, on les aigües estan plenes d'obstacles que les consumiran fins quedar només les erosions a la terra. Terra que podrà ser trepitjada, però amb el record que sempre ha existit. No has vençut però tampoc no has perdut. Què n'has guanyat, de tot això? Un buit, el res...


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Godiva

5 Relats

4 Comentaris

6235 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67