Carta a Joana (Narració)

Un relat de: Ferran de Montagut

Joana:

No m'interessa saber com et guanyes la vida. Vull saber el que desitges, i si t'atreveixes a somniar amb el que el teu cor anhela. No m'interessa la teva edat. Vull saber si t'arriscaries a semblar una boja per amor, pels teus somnis, per la sort d'estar viva. No m'interessa quina mena de planeta està en la quadricula de la teva lluna. Vull saber si has arribat al centre de la teva pròpia tristesa, si les traïcions de la vida t'han obert o tot el contrari si t'has pansit i tancat a noves pors a nous dolors. Vull saber si pots viure amb dolor, amb el meu i amb el teu, sens tractar de dissimular-ho, de fer-lo mes minsa, o posar-hi remei.
Vull saber si pots experimentar amb plenitud la teva alegria o la meva, si pot ballar sens parar i deixar que l'èxtasi et penetri fins la punta dels dits dels peus i de les mans, sens que la teva forma de ser ens cridi a ser mes cuidatosos, a ser mes realistes, a recordà limitacions pròpies de nostra condició humana.
No m'interessa si el que expliquen es veritat. Vull saber-ho per tu mateixa, vull saber... Si pots decepcionar ha un altre persona per ser fidel a tu mateixa; si podries suportar una acusació de traïció i no trair la teva pròpia ànima; si ets capaç de ser de trair o de ser lleial i per tant digna de la meva confiança.
Vull saber si pots veure la bellesa, encara que no sia massa agradable, cada dia, i si pots fer que ta pròpia vida ressurtis de la teva mateixa presencia.
Vull saber si pots viure amb el fracàs, el teu o el meu, i de peu a la vorera del llac i de cridar a la platejada lluna plena i dir-li: Si!
No m'interessa a qui coneixes, ni com vares arribar fins aquí.
Vull saber si et quedaràs en el centre del foc amb mi i no fugiràs. No m'interessa ni on, ni com, ni amb qui vares estar casada.
Vull saber el que et sostén, des del teu interior quant tot es destrueix.
Vull saber si pots estar sola amb tu mateixa i si em veritat dones valor a la teva pròpia companyia en els moments difícils i vuits. Si requereixes tots aqueixos valors... Podem provar de conviure junts, de no reunir aqueixos valors millor no provar-ho.
Joan

Autor:
Ferran de Montagut, escrit avui dia 20 de Setembre de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" sota el massís del Canigó en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

Notes: Qualsevol semblança amb altre narració escrit o "carta a Joana" no es possible, ja que aquest sols ha sortit de la meva ment d'autor, tampoc la carta en si fa referència a ningú en concret es sols una carta que no
fa dirigida a ningú en especial, la persona que si senti identificada, es pura casualitat. L'autor:

E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com aveura_si_truqueu@hotmail.com etc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)