CARTA A DÉU (Narració)

CARTA A DÉU

Narració

Benvolgut Déu: Avui et vull fer arribar aquesta carta, amb una mica de queixes per l'abandonament que ens tens en aqueix món, no sé com es que permets tantes morts, tant de sang, tantes guerres, tanta misèria, tanta fam. Avui en eixa carta que no sé si t'arribarà et vull dir tantes coses, deixant a part tot el que passa en nostre món, et vull preguntar coses que varen passar a la meva estimada família que sols ara d'ella queden una noia mes gran que jo i jo, clar també queden els meus fills, i nebots, però ningú mes.
Em primer lloc i abans de parlar-te de la meva família, et voldria preguntar una cosa, que des de molt nen em té intrigat: Perquè vares néixer a Betlem? No podies haver nascut a Catalunya? O al país Basc. Ho que sé jo en algun altre lloc del mon, Rusia, la Xina, Índia, no sé; perquè vares triar aquell lloc de Betlem de Judea, que es que potser eren mes macos ells que nosaltres, ja sé que tot el que et dic jo aquí no ho sabré mai, però com que es un dubte que tinc des de fa molts anys, mira Jesús no mel puc callar, i te l'haig de dir, si te he ofès amb aquesta pregunta et demano perdó. Jo realment avui et volia parlar dels morts, de tants que ja han passat per la terra... D'alguns encara queda un trist record. D'altres! Tants i tants ni d'ells queda record ja. Bé deixem aquest tema que no arribaríem a cap lloc i comencem a fer memòria del que va passar a la meva estimada família, la mare de la meva mare sia la iaia L'Eulàlia, segons explicava la meva mare, remuntant-nos als anys. Mil nou-cents divuit, mentre ella enterrava en un poble prop de Barcelona una filla de divuit anys morta amb una terrible grip que va assolar Catalunya llavors, bé doncs com et deia mentre ella la meva àvia baixava del cementiri, li varen anunciar que a Cartagena havia mort també un fill d'ella que estava embarcat, Déu es que això es una doble pena per una dona la mort de dos fills en un sol dia? Baia punyalada per una dona que ja era vídua, de cinc fills que ella tenia, en un sol dia em va perdre dos, no mes tard se li va morir un altre noi, i sols quedaren un oncle meu, germà de la desprès meva mare i ella, l'oncle Ferran va morir anys després quant estava acabant la guerra del mil nou-cents trenta sis a Cadis mentre el seu vaixell tocava port entrant per la bocana, una canonada li va donar de ple en la seva cambra on estava segons, bans de baixar a terra. Fou llavors que l'àvia va perdre l'últim dels nois i sols quedar la meva mare la filla mes petita d'una casa que amb el pare havien sigut set. D'això no en tinc record, sols el que la mare m'havia explicat, no creus Déu que es molt dur, jo crec que si.
Ara recordaré sols coses del meu record, la meva felicitat es veié trencada quant de nen en el mil nou cents cinquanta dos va morir la estimada iaia Eulàlia mare de la meva mare, fou l'única que de les àvies o avis vaig conèixer, pares del pare o sia avis meus ni tant sols fotografies d'ells mai vaig veure, no sé ni com eren sols intueixo que eren unes excel·lents persones, com va ser ho el meu pare Jaume, junt amb la mare una excel·lent família, però que es veié de nou trencada amb la pèrdua del pare un vint i cinc de Desembre del mil nou cents cinquanta cinc, jo aleshores sols tenis quinze anys, vaig plorar molts anys aquella falta del pare, avui encara es en el meu record, aquella al-legre família amb aquella pèrdua ja no va ser la mateixa, que havia sigut, la falta d'un pare es nota, saps: Uns anys altre cop es va emportar el meu cor de jove, vares cridar a la meva promesa amb tant sols vint i quatre anys, érem feliços, mes... Una altre volta altre punyal clavat en el meu cor. Jo estava desesperat, no sabia què fer, desprès d'uns anys vaig refer la meva vida amb un altre noia, de la que vaig tenir dos nois i una formosa noia, la vida no em va tractar be, als vint i cinc anys ens vérem divorciar, i quedà jo altre volta sol amb la mare, però Tu no em vares tenir prou, i en el mil nou cents setanta quatre vares cridar la mare i quedà jo altre volta sol, d'aquella família unida que la mare tocava un piano creuat que estava en el salo de casa, on en ell els amics i dues germanes que em quedaven cantàvem sempre tots nosaltres feliços. d'allò ja no queda res, la mare va desaparèixer; Tu, la vares cridar, també ho vares fer amb molts dels amics meus que allí cantàvem, no va passar gaires anys i vares cridar a la meva germana mes petita l'Eulàlia que va morir cremada i durant una setmana de patiment en la unitat de cremats de la Vall de Hebron de Barcelona, pobreta quin sofriment tant terrible, va deixar cinc fills i a nosaltres dos la gran i jo. La Eulàlia era una gran concertista de piano, de les poques que en aqueix mon de misèries hi havia, segur que ara deu tocar junt amb la mare per a Tu Déu, avui sols de tot el passat en tinc un amarg record ja no em queda ningú, sols uns fills que poc o gens veig una germana deu anys mes gran que jo i nebots que tampoc veig mai. Visc amb soledat en el bell mig d'una bella terra, sol com una fera, ja que poca gent veig i ni tan sols amics tinc, ara sols em resta que tu decideixis, quant i com em cridaràs, gràcies a Tu tinc sols records, una infantesa perduda i una joventut malmesa. Déu meu no sóc digne de demanar-te comptes, però en el meu cas Tu em vares fer molt de mal avui encara l'estic patint, els que et vares emportar varen morir, això es ben cert, repeteixo avui estic sol, no sé per quant temps, ja sé que no es possible saber-ho això sol ho saps Tu i sols per ser Déu. Si almenys em donessis alguna pista per no agafar-me desprevingut, no voldria que t'emportessis a cap del meus tres fills abans que jo, no sé si ho podria jo resistir, no sé el que serà de mi o Déu meu tot poderós.

Autor:
Ferran de Montagut: Escrit avui dia 13 Juny 2003, divendres en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
Notes: Qualsevol semblança amb altre carta o narració es impossible, ja que aquesta sols ha sortit de la meva ment. L'Autor: deMontagut
E-mails: aneu_a_la_merda@yahoo.es drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com nou_mon@hotmail.com aveura_si_truqueu@hotmail.com etc.