carta 2

els núvols ballen un fox-trot al vespre.

cal que en sortim

tranquil.lament

com un tè de menta

m'agradaria (desitjaria) una abraçada.

un alè.

però potser el que més m'agradaria

seria donar-te'l, desitjar-te'l.

seria ser, al teu costat.

i sent, ajundar-te a ballar el fox-trot

que ja ha marxat, tan ràpid, del cel.

a.
______________________________________

Amic;

Com és la teva Ciutat Extravío? Vull dir, el cel. Té cel? Clar que ho sé, tu ets aire; necessites núvols, necessites cel.

Deixa'm explicar-te que el barri on visc no en té, de cel. Si els núvols ballen, ni ho detecto. Els llençols nets i humits que el veïnat penja dels balcons tenyeix els murs de blanc i verd i roig. Blau oceànic. L'espectacle del carrer em priva de més altes vistes.

Porto té un barri com el meu. De greus baixades, carrers estrets. De líquens que fan esclatar ceràmiques i maons. L'abandó comparteix amb tu les taules dels seus bars. Les gitanes -de dol rigorós- donen el pit als nadons davant la porta del jutjat. Esperen les sentències i es queixen, es queixen, es queixen...

Amb tot, hi visc bé, al meu barri. Em sento còmode amb la tristesa. Wilde deia que la melangia és l'alegria d'estar trist. Va viure a Porto, Wilde?

De vegades surto del meu barri i vaig a veure el cel. En faig polaroids, mira:

"Hi ha un silenci provincià que ens aparta del temps"
CARDOSO PIRES, José.

Aquesta la vaig prendre a les planes infinites de l'Alentejo portugués. Del seu cel, em va impresionar el silenci i el vent. Els núvols juguen a atrapar-se en l'horitzó.

...i aquesta altra... ah... Aquest cel només te'l trobes a Mèxic, amic;

"Hay aire y sol, hay nubes. Allá arriba un cielo azul y detrás de él tal vez haya canciones; tal vez mejores voces... Hay esperanza, en suma. Hay esperanza para nosotros, contra nuestro pesar."
RULFO, Juan.

Avui el dia és un pel gris. Et prenc la paraula. M'abraço a l'ampolla i faig ballar un fox trot al meu got ple de verí, i miro un cel que no existeix. Al sostre hi ha un fluorescent que pampalluga. Et sento. Et llegeixo.

S.

_______________________________________


(més enllà de la no mort).

les ciutats són una cosa extranya. la relació que apareix entre elles i tu (són femenines les ciutats) és purament física. tal i com et sents el primer dia de mirar a una noia als ulls.

excitat, indecís, despreocupat, cabrejat.

els edificis fujen dels teus ulls pensant que mai més els veuràs. però sí que els veus. els camines, els trenques, i tot sembla somni. la ciutat té molt més de somni que d'arquitectura. somni físic. parís és molt més visitada del que diuen.

les ciutats són una cosa estranya. l'animal que conformen t'acompanya rambla avall, amb roses futures mentres et parla del dia aquell que us vau mirar entre mirades i vi.

però potser el més important de les ciutats és: -la seva nit -el seu crit -el seu gir.

aquella nit en què em vaig enamorar. aquell crit que vam fer borratxos. aquell gir que em vas donar. tan fort.

aquella tarda passejant, lent, amb sol, en què tot semblava caure, desenfocat;

aquella tarda en que semblava aturar-se la por a morir.

a.