Cercador
Canyís sec
Un relat de: CarmeLlbTerra meua, on estàs?
Llengua nostra, què t'han fet?
Diuen que si les autonomíes,
Diuen que si el Mediterrani,
ara jo dic: la mar ens està ofegant,
el vent és de gregal. Cada volta mire
més cap al cor de la Ibèria.
Ara t'abrace, t'acarone i et dic:
tu eres jo, jo sóc tu,
llengua meua jo et vull viva.
Què faràs si no t'estimen?
Hui t'assembles al canyís. El plomatge,
però, se't sent cansat i sec.
Junt a les forques ja esgroguides,
reposes en garbells de temps passats.
Veig el vent passar suaument sobre la teua pell.
Jo sóc la gota d'aigua fresca,
elles i jo. Som la mel que regalima
quan va florint l'atzar. Dolça flor, verd canyís,
tendra fulla, sabeu que resistim.
Vos cuide, vos contemple.
Llengua nostra, què t'han fet?
Diuen que si les autonomíes,
Diuen que si el Mediterrani,
ara jo dic: la mar ens està ofegant,
el vent és de gregal. Cada volta mire
més cap al cor de la Ibèria.
Ara t'abrace, t'acarone i et dic:
tu eres jo, jo sóc tu,
llengua meua jo et vull viva.
Què faràs si no t'estimen?
Hui t'assembles al canyís. El plomatge,
però, se't sent cansat i sec.
Junt a les forques ja esgroguides,
reposes en garbells de temps passats.
Veig el vent passar suaument sobre la teua pell.
Jo sóc la gota d'aigua fresca,
elles i jo. Som la mel que regalima
quan va florint l'atzar. Dolça flor, verd canyís,
tendra fulla, sabeu que resistim.
Vos cuide, vos contemple.