Cançó enfadosa

De bon matí, arrossegant-me fins la cafetera, escabellada i descalça, el meu cap
comença a anar a de bòlit, deixant enrere l’energia física que ve amb retard.
Una banda sonora inicialment subtil, del que no n’era del tot conscient, mica en mica va apareixent amb més intensitat.
Però d’on surt?
Una melodia inesperada es fa present i resulta intensa, per mi ja pot parar… No para, continua. Sense principi ni fi, és com un tocadiscs vell quan s’encalla i sona tota l’estona el mateix fragment.
No és precisament del meu gust, però reconec que és feixuga i enganxosa.
I tant si enganxa! Com la mel que surt del pot encara que facis els mil intents amb tota la precisió maldestre de no vessar-la.
És una cançó enfadosa que em surt amb un taral·leig involuntari.
Però què cony…? quina merda! si no para m’explotarà el cap. Va sonant repetitiva. Estic intrigada per saber d’on ha sortit tal mortificació. Faig un intent ridícul amb veu alta de cantar alguna altra cançó que recordi. Per un instant sembla esvanida, però sense èxit ha tornat la melodia de la punyeta. És com un xiclet a la sola de la sabata.
Absorta en els meus pensaments, l’espetec de la torradora que fa en saltar el pa quan ja està a punt em fa reaccionar. És clar, ja ho tinc!
De cop recordo un consell que em varen donar per a un cas com aquest:
Primer de tot identificar la cançó. Tot seguit i el més important; escoltar-la tota sencera, ja que d’alguna manera, el nostre cervell la repeteix com una alarma i ens avisa que alguna cosa ha quedat fragmentada i necessita ser completa. Segueixo el consell, m’ha funcionat! Ho recomano.
Ja puc saborejar l’esmorzar en pau i començar el dia com cal.