Cançó d'amor

Estimat ,
Torno a estar comptant les hores , que cada cop semblen passar més a poc a poc , mentre espero inquieta i impacient que arribi l'hora de veure't. Torno a estar comptant els minuts , que es mengen el temps a un ritme massa lent , mentre repasso amb la ment tot el que et diré. Torno a estar comptant els segons d'un rellotge que sembla que no vulgui fer girar les agulles , mentre el meu cor es va disparant perquè ja no pot esperar més.
Ha passat molt de temps del primer cop que ens vam veure. Sabia que eres impossible , que la lluita seria llarga , infinita , i que mai no et tindria al meu costat. Qui espera , desespera , i no sabia si estaria disposada a esperar fins a desesperar. I quan passen els mesos sense veure't , l'angoixa creix fins a menjar-se el meu món , un món que perd el significat quan tu no hi ets , i m'és difícil seguir sent jo mateixa. Fins i tot dubto que siguis real , no sé si és que t'amagues o és que només t'he somniat.
De totes maneres , l'amor que va créixer va ser molt fàcil , fruit de dues mirades que es van trobar en el buit aquella nit d'estiu. Ulls de dimoni! , llum dels quals és impossible no quedar-ne ebri. Com si fóssin dos estels que han baixat a la terra per adornar la teva cara , com dos fars que han abandonat el port per guiar-me cap a tu , com dos trossets que la lluna regala a l'àngel que ha enviat a conèixer-me.
Saps que costa molt esperar , sobretot quan veus que la teva lluita no serveix i que qui més estimes se t'escapa. Potser el temps o la distància m'ajudaran algun dia a oblidar-te , segueixo tenint fe en aquest aspecte , tot i que al cap dels mesos segueixo tenint la teva imatge al cap , les teves paraules al cor i la teva mirada als ulls.
Les estrelles en troben a faltar les que han baixat fins als teus ulls. Els vaixells trenquen com les ones contra les roques. I la lluna segueix vigilant-me , serena , des del cel , mentre compto hores, minuts i segons esperant que vinguis.