Canal 9 vist per un andalús i un castellà. ("Convivència entre un castellà i un valencià") 4-4-2016

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses


Canal 9 vist per un andalús i un castellà. ("Convivència entre un castellà i un valencià")


El meu company de treball andalús, de Sevilla, ha viscut la seua infantesa i joventut a Benidorm, però ara mateix hi viu al Mareny de Barraquetes, parla en valencià i se'n vanta de ser "valencianista a mort". Ara bé, quan sabé que havien tancat Canal 9, gairebé hi llença una mascletà. Malgrat que Canal 9 era una tele espanyolista controlada pel Partit Popular, cosa que l'afavoria a ell com a nacionalista espanyol, aquest xic ho justifica dient: "¡Això que parlaven en Canal 9 no era valencià, era català! ¡Ja era hora que la tancaren, xe!"

¡Serà possible, l'anticatalanista sevillà! Em fa traure foc pels queixals.

L'altre company, el castellà de Zamora, se'n burla de nosaltres dos i ens espeta amb sorna: "¿Veis los valencianos? No os aclaráis entre vosotros, ni sabéis qué lengua habláis. ¿Cómo os vamos a tomar en serio?"

Respecte al tancament de la televisió, aquest castellà, més docte i cultivat, addueix unes raons del tot lògiques i contundents. "Si los de Castilla y León no tenemos una televisión autonómica pública, los valencianos tampoco merecéis tener una".

Jo li ho rebat argumentant que ell té trenta o quaranta cadenes de televisió i ràdio en castellà, mentre que a nosaltres, després de llevar-nos TV3 i Canal 9, ens han deixat sense ràdios o televisions autonòmiques en la nostra pròpia llengua, el català o valencià, que és el mateix.

"Bueno, os quedan las televisiones locales, ¿no? Algunas emiten en valenciano, como vuestra tele de Sueca. Además, me da igual, si yo no puedo ver en mi tele las procesiones de Zamora, ¿por qué tenéis más derecho vosotros, los valencianos?"

Després m'he assabentat -¡no per ell, certament!- que sí que hi ha una televisió autonòmica pròpia de Castella i Lleó, en funcionament des del 23 de gener del 2009. Té un caràcter privat, no públic, però retransmet esdeveniments d'interès regional i rep, per a tal cosa, subvencions del govern autonòmic. ¡Ah, 'amigo mío'! Tota aquesta informació te l'has callada com una puta. M'ha tocat esbrinar-la a mi solet, a través d'Internet....

De tota manera, aquest home, el de Castella, no hi té remei. Discutir amb ell és com parlar amb un còdol de pedra. Mentre que jo hi defense la presència pública, l'ús efectiu i l'estima per la meua llengua, ell ho redueix tot al folklore i les manifestacions festives tradicionals, com si tot el País Valencià fossen falles, gaiates, fogueres, moros i cristians.

Supose que, en el fons, això serà per ell la llengua dels valencians, un vestigi residual que estaria millor reclòs en un museu, com una trista àmfora desgastada pel temps, sense un ús funcional i sense cap utilitat. Tal i com ens tracten andalusos i castellans, almenys els que jo conec, així d'indigents i d'esparracats és com ens deuen veure als valencianoparlants.

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns de la segona pasqua, Sant Vicent, per la vesprada, 4-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____


Reaccions al tancament de Canal 9. L'andalús i el castellà contra el valencià.


Ja en tinc prou amb veure com ens tanquen ràdios i televisions en la nostra llengua, i ningú NINGÚ de fora del País Valencià no s'hi solidaritza amb nosaltres, ni clama nit i dia des de les webs i altaveus en contra d'aquesta injustícia.

Per a major mortificació, quan he parlat amb aquest dos companys [de treball] sobre el tancament de TV3 i de Canal 9 al País Valencià, tots dos, tant l'andalús com el castellà, s'han posat més contents que unes pasqües. Diuen que així no ens adoctrinaran més els catalanistes i acabarem sentint-nos espanyols.

Però, ¡què va!, tot el contrari. En la pràctica, el que ha provocat el tancament de mitjans en català és que ara jo hi deteste mil vegades més a Castella i a Espanya, arran la discriminació i l'opressió que hi patim a la nostra pròpia terra. I això també els ho he explicat a ells, perquè hi coneguen els meus sentiments de ràbia i d'impotència.

Llavors se m'han rigut a la cara i, després de la befa i el menyspreu, acaben arronsant els muscles, com dient "¡y a nosotros qué nos importa tu frustración y malestar, si no valéis una puta mierda!".

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns, pel matí, 4-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____


Comentaris

  • Fora de concurs[Ofensiu]

    Has penjat aquest relat amb els del Concurs ARC de micro relats a la ràdio i no compleix les bases, queda doncs fora de concurs.

    Et convidem a que tornis a provar-ho, seguint els temes mensuals tal i com ho indiquem a les bases.

    Moltes gràcies i sort.



    Comissió de concursos de l'ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225473 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).