"Can Trincheria"

Un relat de: Ferran de Montagut

Casa museu ciutat Olot

Pel Museu de Casa Trincheria
gens d'arreu i passen dia rera dia
alguns dies mes... Altres menys
tothom diu quan baixa el seu parer.

Alguns... Diuen: Això no val res
d'altres diuen quina porqueria,
afixis es com abans vivien?
Tant fosc molt mes que ara dons llum no ni havia.

Tant sols dues habitacions?
Els fills, si en tenien on dormien?
I el servei? 0n? Si només hi ha dos llits.
Un d'ells era d'un bisbe i l'altre del General.

Els comentaris segueixen dient: Jo només dos he vist
sala menjador no ni ha, ni saló
ni comuna, i en aquella cuina no gaire menjar
hi podien fer-hi, potser no en tenien!

Si els mobles son molt bonics, però ara estem millor,
mes senzills, de "nigui nogui", però fan mes goig
i fent aqueixos comentaris la sala travessant
es carregant de tríptics i amb una salutació marxen.

Altres diuen quina meravella
es nota aquella distinció, quins mobles,
quins quadres, quins gerros de porcellana
has vist les caixes de núvia?

Quines habitacions, i una calaixera
"Isabelines", has vist aquell canterano?
Quants escrits si ell senyor en pogués parlar-nos,
cartes d'amor... Secretes i qui sap que mes.

¿Has vist quines habitacions?
Serien molt rics aquests Trincheria
deurien figurà molt a Olot en aquell temps,
oi? I la sala principal, quina feina a netejar.

Un altre del grup diu: Os heu fixat quin pessebre?
Contesta un altre: Renoi això si que es un pessebre,
contesta una dona molt afable, jo he buscat el caganer,
i per mes que he mirat no el e trobat.

Contesta un altre del grup: El senyor cel devia oblidar!
Hi el criat que l'ajudava no i devia haver pensat,
potser si dons hi ha tantes figures que no saps on mirar.
després del acostumat comentari, diuen:

Hi ha quelcom mes en aquesta bonica
ciutat D'Olot per visitar?
Llavors tu els informes cordialment
del que hi ha, i molt contents i diuen bon dia gràcies.

FAN CAMÍ ENLLÀ.

Autor: En Ferran de Montagut, escrita en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del ""JARDÍ VERD" avui dia 18 d'Agost del 2002, º Comarca de "LALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

Notes: Son tant sols uns reculls de diferents comentaris del visitants de la casa museu de Can TRINCHERIA del segle XVIII /XIX ubicada a Carrer de Sant Esteva de la ciutat D'Olot. L'autor: deMontagut

Sense ànim d'ofendre a ningú, s'han omitit els noms sols els comentaris, es desconeix las gents que això ho han dit.
E-mails: ferran_de_montagut@hotmail.com
El_solitari_dels_meus_prats@msn.com etc.









Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)