Campanes que germinen

Un relat de: Reis3

Repiquen i voltegen les campanes de Gra,
un esclat d'abril a les venes
i en la memòria sempre intacta
aquella solitària olor a romaní
i aquelles sabates noves
que vaig estrenar amb tanta il·lusió.
Però moltes mirades
han passat ja damunt meu,
com les roselles dels camins
contra les nostres cames nues
- quan corríem pels camps
i collíem el brot tendre de l'espígol,
i miràvem els núvols blaus, prims
que es reflectien
en l'única bassa gran, rodona,
que hi havia en aquells indrets.
Jo era aleshores
un xiquet de 9 anys
que amb la túnica llarga
i la plateta a la mà,
jo aquell dia vaig fer d'escolà.
El temps passà per aquells dos joves,
que d'il·lusió n'ompliren els sacs,
d'amor i de tendresa,
de voluntat i d'empenta.
N'eren el Ramon i la Dolors.
Cinquanta anys fa que una llar
vareu fundar, amorosa.
Cinquanta anys que, sempre junts,
viviu contents i joiosos,
sense núvols que enterboleixin
vostre horitzó conjugal,
vivint sempre l'un per l'altre
i portant el cap ben alt.
Cinc dècades des d'aleshores
i un grapat de bons records
que han perdurat en la memòria d'aquells que, com jo,
us han vist créixer per dins i
estimar la vida com un tresor.
No és doncs avui un dia improvisat,
és la culminació
del desig, de l'amor, de la il·lusió,
de la lluita i del combat,
del neguit enamorat,
de l'ahir projectat vers el demà
presoners d'una mirada,
d'una mà que s'agafa a una altra mà
amb confiança, amb esperança.
Del bes apassionat i de la carícia amagada
que es fon en l'abraçada.
Avui no és un dia improvisat!

A tots…, si a tots ens batega el cor,
desvetllat pel record de tants anys,
i els ulls ens brillen de joia
per les llàgrimes deturades
que esperen llibertat,
perquè en vosaltres reviu el nostre passat,
i heu estat el nostre exemple,
sentim emoció de la vostra unió.
Assegut d'esquena al poble,
ara repiquen i voltegen les campanes de Massoteres,
la casa resta en repòs i el bon temps acompanya.
Al fons, el blat germina, i germina l'ordi i la civada
que refresca la sang dels animals.
Tot germina, tot floreix i els nuvis somriuen feliços en aquesta diada.

Amics meus, no sé com dir-vos
la paraula apropiada...
però de tot cor us desitjo molta felicitat, amor i prosperitat.
Rebeu doncs aquesta abraçada!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Reis3

2 Relats

1 Comentaris

1169 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00