Camp de roses

ui!!
q se ma colat axo x aki
aket comentari daki a dal com si no i fos ok?

nu+ dirte carinyu q gracies xl poema, es lu + bonic q man escrit mai. tmb gracies x tots els moments qem paxat junts, son inolvidables, tan els bons com els dolents. Ets 1 persona molt importan x mi, em sento feliç sabent q estàs al meu costat. tan d bo axo mai sacabi!

T'estimo

Aquest text va ser escrit dos dies després d'haver-te vist un cop més en una festa major. Un dia que estava molt inspirada i tenia ganes d'escriure, vaig intentar pensar en alguna cosa que m'hagués marcat...

...i en aquells moments vaig recordar la teva cara.

Una cara que em costarà molt d'oblidar...







Fa 2 anys vaig fer una cosa que potser mai hagués hagut de fer...

...però ara ja es massa tard per tornar enrere.

El cas es que aquell dia vaig agafar el mòbil d'una amiga...

... i vaig marcar uns números...

...

- Digui?

- Que hi ha l'Albert?

- Sí, soc jo. Qui collons ets?

...

Oh! Era ell!

En aquells moments saltava d'alegria, però ara veig que hagués estat molt millor que ell estigués de vacances o amb la nòvia! On sigui, però que mai hagués agafat el maleït telèfon!!!

A partir d'aquells moments ell es va convertir en una obsessió per a mi. Sí, una obsessió molt gran, encara que a penes ens coneguéssim. Per tant, jo m'imaginava en la meva ment un Albert que segurament era molt diferent del de veritat, però tot i així me'n vaig començar a obsessionar com una burra.

Va ser llavors quan em va canviar la personalitat. Jo sempre havia sigut una nena molt tímida, amb por de tot. Els qui em coneixen des de fa temps, ho saben prou bé. Però a partir de llavors... vaig començar a fer coses estranyes, coses que mai s'hagués esperat ningú d'aquella nena de 13 anys. Fins i tot jo mateixa estava sorpresa de la meva actitud desvergonyida i sense escrúpols.

La tonteria em va durar com un any. Fins que un dia vaig decidir enviar-ho tot a la merda. Ja no valia la pena seguir lluitant. Era inútil. Ja havia fet prou el ridícul. A més tot era massa complicat i impossible! Encara que molts et vulguin fer creure que en aquesta vida no hi ha res impossible, no es cert. Això realment era impossible.

Així que vaig decidir començar de nou.

Oblidar-me d'ell.

I crec que poc a poc ho he anat aconseguint.

"Molt bé Marina! Ets més forta del que et pensaves!"





Per una part m'arrepenteixo de tota aquesta bogeria i per una altra part crec que m'ha servit de molt.

He arribat a la conclusió que gràcies a tot això he après moltes coses.

He après que hi ha maneres que no són precisament les més adequades per anar per la vida.

He après que no tot es tan fàcil d'aconseguir, has de lluitar molt per ell i tot i així no sempre ho aconseguiràs.

He après que no sempre els teus somnis es compliran i també he après a assumir-ho.

He après a afrontar la realitat tal i com es, ser forta i tirar endavant fent el possible per no pensar en tot allò que tan desitges però que mai podràs tenir.

He après que no he de pensar: "Com seria la meva vida si ell estigués al meu costat?"

Crec que he madurat i m'he anat fent gran.



Tu sense voler-ho ni fer res, m'has ajudat en tot això.

Costa d'entendre però es cert.

En el fons t'he de dir:

"Gràcies Albert."



Encara que mai hagis volgut formar part de la meva vida, l'haver-te "conegut" m'ha servit per obrir els ulls i aprendre que a la vida no sempre et trobaràs les coses al teu favor.

I saps? crec que en el fons tindré un bon record de tu, just el contrari que tu de mi. Però ja no hi ha res a fer.

Es una pena, no creus?





Si mai arribes a llegir això, segurament pensaràs: "com es pot ser tan imbècil?".

Però crec que no tinc perquè amagar el que ha passat pel meu cap en tot aquest temps.



Per acabar m'agradaria dir-te unes paraules:

Sigues molt feliç i fes el possible perquè mai ningú t'ho pugui impedir.

Sigues tu mateix i no t'avergonyeixis dels teus sentiments.

Fes cas al teu cor i lluita pel que més vulguis sempre i quan vegis futur al que sents; en el moment en què això no sigui així, fes servir el cap i reflexiona, segur que trobaràs alguna sortida que et compensi.

Molta sort en el treball, l'amor, la família i els amics!

Que segurament t'ho mereixes, això no ho he dubtat mai.





De tot cor, Marina.