Caminant cap a la felicitat

Caminant cap a la felicitat,
caminant buscant l'amor i l’esperança,
tots els sentiments
passen en un moment de la vida,
i tots sentim i ens sentim bé,
que bé quan tots els sentiments
són bonics i et donen una manera de viure,
una manera de sentir-te feliç i contenta.
Quan els sentiments són dolents o no et donen felicitat,
la persona se sent malament,
els sentiments t’ajuden a viure la vida,
i en cada moment de la vida
coneixes cada sentiment i cada persona,
no és fàcil conèixer a les persones,
som complicats i especials cada un,
cadascun o cadascuna són diferents,
i aquesta diferència és el que ens fa sentir especials,
i únics!
Al caminar trobarem la nostra mitja taronja,
no tothom l’aconsegueix perquè no és fàcil el camí,
i no és fàcil d’interpretar si el camí que seguim és el correcte,
i si no és el correcte hem de continuar buscant,
fins que arribi un moment que ens adonarem que és el correcte,
i trobarem la persona que s'adapta a nosaltres,
i serem feliços i ens adonarem que ens acoblem
i trobarem la felicitat plena i trobarem l’amor
que sempre és especial i únic,
i sinó el tenim al costat en algun moment,
perdrem l’esperança,
i la tornarem a trobar per alguna circumstància especial,
en algun moment sentirem defallir però sempre hi haurà algú
que ens ajudarà a trobar l’esperança perduda!