Cafè descafeinat...

La tarda del divendres vaig decidir que no me la passaria a casa.

Vaig abrigarme bè i vaig sortir a donar un volt per els carrers del poble,

portava molta estona caminant, i per descansar del mal de peus vaig

entrar a una cafeteria que hi havia aprop, i que feia cantonada, vaig obrir

la porta, i quan vaig entrar, de cop em va venir una olor molt forta, feia

olor de vell, alhora barrejada amb l'olor del tabac, alló va fer que em

plantejes si seurem en una cadira buida que hi havia a la barra o que

sortis d'aquell local per prendre l'aire, pero vaig optar per la primera

opció, donca a fora feia massa fred com per diambular buscant un altre

lloc on es pogues estar calenta, sense passar fred.

Vaig seure a la cadira bruta i trencada, l'única que hi havia buida, mes

tard, quan ja començava a llegir el diari, que havia tret d'un pilo que hi

havia al meu costat, va venir un cambrer i em va demanar que volia

prendre -Un cafè descafeinat de sobre, amb llet i sacarina - Vaig dir-li

sense deixar de mirar el diari, el cambrer va marxar del meu devant.

Quan vaig acavar de llegirme aquell article, que parlava sobre l'estat de

l'economia a l'estat espanyol, un tema entorn al qual no m'interessava

gaire, vaig veure al meu devant, una tassa plena a vessar de llet bullint,

vaig arreconar el diari, i em vaig apropar la tassa, mentres buidava els

sobre dins del got, notava com si tota la gent que hi havia al bar estigues

mirant-me, vaig començar a remenar el cafè, mentres ho feia anava

mirant per la finestra que hi havia a la porta, al carrer no s'hi veia ningú,

unicament pasaven algunes fulles seques, movent-se de manera

frenetica i caotica, per culpa del vent que bufava.


Vaig tornar a dirigir la mirada, a la tassa de cafè, el qual havia agafat un

color uniforme, vaig apropar la tassa als meus llavis i vaig veure un glop.

La sensació de fred em va passar de cop.

Vaig agafar altre cop el diari, i vaig començar a passar fulls, un redera

l'altre, unicament llegint el titol de cada article, no n'hi havia cap que em

crides l'atenció, finalment vaig acabar llegint les pagines d'humor.


Mes tard vaig mirar el rellotge que tenia al devant, marcava les 7:55 de la

tarda, de sobte una ma es va arrepenjar sobre le meva espatlla, em vaig

girar de cop, per la forma del cos semblaba que fos una dona, pero no

estava del tot segura donc anava tan tapat que nomes deixava veures els

ulls. Va començar a treures roba, primer es va treure la bufanda deixant

que pogues veure la seva cara, i va ser llavors quan vaig reaccionar, vaig

llencar-me a sobre seu i la vaig abraçar tant fort com vaig poder, va seure

al meu costat en una cadira que fins fa poc estava ocupada, i vam

començar a parlar, ella era aquella amiga que desde petites aviem anat

juntes, i per un motiu familiar va haber de marxar a Praga.


Vaig cridar al cambrer, i li vaig demanar un altre cop dos cafes

descafeinats de sobre amb llet i sacarina, ella va riure, doncs tems enrere

cada tarda anavem a una cafeteria i sempre demanavem el mateix un

cafè descafeïnat de sobre amb llet i sacarina.


Mentres ens el preniem anavem parlant i comentant tot el que ens havia

passat durant aquests dos anys, ella em va dir que havia vingut aquella

mateixa tarda i que s'estaria instalada en un hotel fins que trobes un lloc

per a viure.


Vam pagar el que ens haviem pres, i abans de marxar, vam quedar per

veurens al dia següent.


Sempre ve de gust retrobar velles amigues, i encara mes si ho fas

mentres prens un :

" CAFÈ DESCAFEÏNAT DE SOBRE AMB LLET I SACARINA"