CADA DIA, UNA ESTRENA

Un ram de flors, un somriure, tothom aplaudeix... L'amor ha vençut, ha triomfat per damunt de tot. Els focus s'apaguen, baixa el teló, una altra representació que s'acaba... Recull el vestuari, el maquillatge..., tot amuntegat dins la seva bossa però és igual.
Se'n torna a casa caminant com un autòmat, cada dia el mateix recorregut, el podria fer amb els ulls clucs. Contínuament repassant mentalment la funció: si hagués dit tal cosa, si hagués fet tal moviment, si hagués... Però ja està, és inútil, l'actuació ja s'ha acabat i demà n'hi espera una altra, segur que sortirà bé.
Caminant sota la lluna plena nota que aquella nit, però, és especial; no és una nit qualsevol.
S'atura al mig d'un parc, s'asseu en un banc i contempla l'univers. Tot està en silenci, l'aire fresc li remou els cabells, poc a poc s'estira, necessita respirar. Observa el cel, els estels, la lluna plena... Pot distingir les constel·lacions, l'Óssa Major i la Menor, Orió, Cassiopea..., se sent tranquil, en pau amb ell mateix i s'imagina com seria si fos un estel.
Podria contemplar totes les vessants del planeta, seria lliure, viatjar a gran velocitat i no prendre decisions de cap tipus. Naixeria com un puntet diminut mancat de llum, s'aniria fent gran i la seva escalfor i lluminositat augmentarien fins que, mica en mica, s'anés apagant, consumint, retornant al seu aspecte inicial, ser un punt negre enmig de l'univers.
Li agradava la idea de ser un estel amb la companyia de la lluna, la seva gran aliada, la que durant la nit li proporcionava els somnis més dolços i de dia la podia veure tota blanca, completament nua, sense el seu vestit daurat.
S'anava fent tard, sentia com el campanar anava tocant cada hora, cada quart, però hi estava molt bé allà, es trobava acompanyat, abrigat per la brisa que l'acaronava suaument. Però havia de continuar el seu camí.
Va aixecar-se lentament, va travessar el parc i al cap de poca estona va arribar a casa, la seva llar on, solitari, havia d'acabar de passar la nit, havia de descansar perquè al dia següent tornava a tenir funció.
S'aixeca el teló, s'encenen els focus, forts aplaudiments del públic esperant l'actuació d'aquell estel.
Així havia de ser i així va acabar els seus dies.