Cada cop més....

Et miro. Em mires. M'acosto una mica. M'acosto més. Et robo el llavi inferior, el mossego. Ho deixo on estava i et dono un petó. Pausat, molt lent. Els nostres llavis es separen, i es tornen a ajuntar. S'estrenyen i s'allunyen. Sento la teva llengua, aspra i alhora càlida. Rugosa però alhora dolça. M'agrada. I per cada petó que dono, necessito mil més. No puc allunyar-me, és impossible. T'acaricio el clatell, i jugo amb el teu cabell. Mai deixo de donar-te petons. M'acaricies la cara, mentre la teva altra mà va baixant pel coll fins a parar a la cintura. Cada vegada més petons, cada vegada més ... ..