Cactus, nom de monstre

Refregava les mans a llocs de punxes. Cactus era el seu nom, tenia més de tres-cents anys i la pell ferida amb mil cicatrius de sang per tot el cos. Volia amagar el cap sota ventres de noies embarassades. Tenia pluja àcida al cervell i portava camises estampades color cel per si alguna noia volia jeure al seu costat sabent que el silenci faria acte de presència tard o d'hora... la pluja no vindrà i el sol acompanya la quietud malalta de rostres que desconeixen els límits de la bellesa--hi havia mel als cabells rossos de la noia i fang a les mans de la pell ferida--Criden al bell mig de paisatges amples, allà on el desert és solitud i la raó ja no existeix. El negre es posa dins del blau perquè el cel s'ha tenyit de fosc. Dues vides perdudes en aquesta immensitat inorganitzable de batalles impròpies en segles de vides modernes... injustícia, indignació, i ara, més de tres-cents anys de cicatrius de sang per tot el cos, i després, dictadures que mai han marxat del tot, ventres de noies embarassades sense futur, llàgrimes i desconsol per una vida malalta plena de càncers injustos planejats per monstres amb noms i cognoms...--tots els noms
començaven per Cactus--