Cabòries

Els nens pobres
no ho son per
voler més, sinó
per tenir menys.

Terrible és la fam,
Dubtosa la bondat,
Però més esfereïdor
És la buidor de l'ànima.

El poder no corromp,
La corrupció no és de franc,
L'home, cobdiciosament,
vicia el poder.

Breu és la vida,
Turbulenta l'existència,
Aprenem del destí
I plàcids viurem la mort.

No som tots iguals
Davant la llei,
qui més te, més ràpid
passa el sedàs.

Aprenem a entabanar
els errors, a emergir dels
sots i amb les injustícies
a aferrar-nos als ideals.


La mentida no es
Fa vella, neguiteja,
La veritat roman
Verge i pura.

Quan el mon embogeix,
Em de tenir seny,
Però ser assenyats,
Pot esdevenir una bogeria.

En la joventut madurem,
En la maduresa envellim,
En la vellesa concloem i,
En els records, restem.