Bye bye vidres

"Seu" em diu la veu, i deixo una de les seves mans, per tantejar la superfície que suposadament tinc al darrera. Flexiono temerosament els genolls fins a sentir que la superfície és tant ferma com la d'una cadira. De fet, és una cadira.
"Espera un minut" continua, i em deixa anar totalment. Passen uns segons d'una lleu angoixa, no passa cada dia que sentis gent que ve i va davant teu, i no poder mirar-los; em miren? ni se n'adonen que hi soc? Em fotràn un cop de puny???
Aquest barret de perruqueria em deu quedar ridícul, i la bata ni parlar-ne... tot i ser d'aquestes que et deixen el cul enlaire, afortunadament no m'he tret ni samarreta ni texans.
Torno a sentir les mans, fredes, que m'acompanyen, m'ajuden a estirar-me amb cura... sento com em posen un plàstic a la cara, deixant descobert un ull. I quan em demanen que l'obri, aquella llum vermella palpitant. Unes altres mans em prenen fortament el costat de la cara, i la barbeta, i ja comença un torrent de raigs blaus i verds, i aquella olor desagradable.
I ara que en foto de les ulleres!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?