Cercador
Buida de tot i plena de res
Un relat de: Incandescent- Compartir:
Res més enllà del teu reflex en el mirall. Et preguntes quanta estona fa que et mires sense mirar-te, mirant més enllà del que veus en el mirall.
I res. Sempre la mateixa resposta.
Ja ni tan sols et preguntes si ets feliç. Saps de sobres que qui n’és no s’ho pregunta. Però tampoc estàs tan malament. No, no necessites cridar, ni plorar, ni tampoc escapar-te corrents. No sents res de tot això. No sents. I aquest buit és el que pesa.
Buida.
Com el got que es trenca dins l’aigua i emet un crit eixordador, com la fulla que descansa sobre un núvol i deixa anar un sospir, com la pedra que repica contra el cel i fa escampar l’eco, com el vent que fa voleiar murs impassibles que es queixen a l’uníson...
Buida de tot i plena de res.
I res. Sempre la mateixa resposta.
Ja ni tan sols et preguntes si ets feliç. Saps de sobres que qui n’és no s’ho pregunta. Però tampoc estàs tan malament. No, no necessites cridar, ni plorar, ni tampoc escapar-te corrents. No sents res de tot això. No sents. I aquest buit és el que pesa.
Buida.
Com el got que es trenca dins l’aigua i emet un crit eixordador, com la fulla que descansa sobre un núvol i deixa anar un sospir, com la pedra que repica contra el cel i fa escampar l’eco, com el vent que fa voleiar murs impassibles que es queixen a l’uníson...
Buida de tot i plena de res.