Cercador
Brisa.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Una brisa de llevant
porta l'estima del mar per la terra.
Una dolça ma sense guant, acaricia els arbres que pinta.
Un pinzell de suau cabell belluga unes puntes molt fines i
Un cotó allisa el carbó, escombra la pols de la mina.
Deixa endarrere excessives calors, turmentes i trencadisses.
Donant la treva que correspon al anar i tornar de les gavines.
Una gota d'alè al rínxol i la rosa, al clavell i la rosada un verd descans
al groc que reprèn l'empenta que tot ho asseca.
Del riure de de tots els vents les fulles en fan titines.
Comentaris
-
Auto comentari de correcció.[Ofensiu]Epicuri | 20-06-2013
Correcció no per agrair-te Annalls el comentari que és la satisfacció de tot poema. Si no per que la paraula "titines" que em va sortir de l'ànima, l'he cercat en català correcte ( al marge de la extrema llibertat de les paraules i els poemes en els horitzons del límits i ehe trobat que la que s'escau a la gramàtica és "Tentines".
"Tentines" m'ha agradat. Del tot escaient a la descripció del moviment de les espigues de blat sota la brisa i el de les ànimes tocades i mogudes per la poesia. Mercès amb tentines. -
Un dolç i bell poema !![Ofensiu]Annalls | 19-06-2013
Dedicat als vents... ma agradat molt epicuri, me'l emporto a preferits. Bon dia tinguis!!
Anna
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429853 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com