Breu inventari d'un vestit maleït (La Jungla I)

Heus aquí la història d'una disfressa, d'un vestit orfe i maleït que havia nascut en una botiga de màscares i disfresses, d'aquelles botigues que viuen onze mesos de l'any morint-se de fàstic i un carnestoltes esplendorós.
Un pare de família va comprar aquesta disfressa. Era una disfressa de monja. La va comprar el pare perquè es veu que s'excitava molt amb ella. El pobre no se li aixecava ni en pintura i la dona que ho sabia va fer ús de la disfressa per satisfer el marit. Veient que no tenia cap resultat ho varen deixar estar i varen guardar-la a la cambra dels mals endreços.
El fill gran estava enamoradíssim d'una noia que es volia fer monja. I la noia va entrar al convent sense dir res al pobre xicot i va fer els vots de castedat, obediència i pobresa i no sé que més i el noi es va vestir de monja i es va introduir al convent i sense que ningú ho sabés es veien d'amagat. I la noia va decidir que no volia ser monja i va deixar de ser novicia i va marxar del convent i el noia va tornar amagar la disfressa a l'armari i la pobra es va tornar a sentir sola i desaprofitada. I els dos nois anaren a viure junts i foren feliços.
I el fill petit que era una mica eixalabrat i que estava traumatitzat perquè de petit havia anat a un cole de monges va decidir vestir-se de monja i anar al carnestoltes de Sitges.
El pobre vestit estava la mar de content ja que lluïa les seves gales al cent per cent.
I passat el carnestoltes el fill petit va tornar deixar la disfressa al seu lloc. I el pare cansat de veure-la, la va portar als Encants i la va vendre com un vestit de primera mà.
I la mare i els fills es varen enfadar molt ja que aquella disfressa significava molt per ells. I el pare va tornar anar als Encants i la va recuperar. I va dir "oi, que us agrada molt? Doncs aquí es quedarà!" I la pobra disfressa va quedar aixafada, emmarcada i penjada en forma de quadre al menjador pels segles dels segles, amén. Per què desgraciadament les coses no duren per sempre i per molt que no ens agradi hi ha coses a la vida que s'acaben i en fem inventaris, tristos inventaris de coses, a vegades, efímeres, fugaces, coses que caduquen en seguida, que passen ràpid. Com la vida.