Cercador
Branques nues ( a Sergi Yague )
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Les branques nues encara són verges;
tallen la Lluna i parteixen el Sol,
busquen la llum de la vida per créixer,
i s'alimenten amb l'aigua de pluja, per poder viure.
Les branques nues em fan venir tristesa;
fa llàstima de veure-les sense fulles,
enmig de la Lluna i el Sol, mentre neixen altre cop,
tallant-me i partint-me el cor per la meitat.
Les branques nues ferides de sensibilitat;
és llavors que les entenc,
i assumeixo el patiment de la vida,
quan per elles és natural aquest procés.
Tallen la Lluna i parteixen el Sol,
tallant-me i partint-me el cor per la meitat;
les entenc, i assumeixo el patiment de la vida,
quan per elles és natural aquest procés.
( a Sergi Yague )
Comentaris
-
Sense valor numèric![Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 06-06-2004
Em sento molt afalagat que m'hagis volgut dedicar aquesta poesia, i t'ho agraeixo de tot cor.
Et dono un vot, i no la valoro numèricament, perquè el valor que li dono va molt més enllà.
Moltes gràcies, Marc.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872890 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.