Bon Proposit

Feia estona que m'havia despertat i no he parat de donar voltes al llit, el que m'ha fet
decidir de llevar‐me ha estat unes explosions que he sentit a l'exterior de casa, venien
de lluny com si a algun lloc fessin un castell de focs d'artifici, però... un dilluns
d'octubre a les sis de la matinada? Qui fa festa? He sortit al balcó i he vis t la fumarola
d'uns petards que algú a llençat al cel, però, qui ha estat ? perquè?, aquesta fumarola
m'ha fet mirar el cel, he quedat sorprès, malgrat la contaminació lumínica de la ciutat
es veien força estrelles, tot i que feia fresca he estat una estona i no m'ho podia
creure, he vist les mateixes formes que quan era petit, ha estat un sentiment
agradable.
De petit, a l'estiu sortíem a jugar al carrer de casa ven sopat, abans tot era més fosc, al
carrer només hi havia una bombeta damunt de ca l'Esteve, allà sota ens trobàvem els
nens i decidíem els jocs o les malifetes que seguidament faríem, cuca amagar; un,
dos, tres, botifarra de pagès; tapa culs a la paret; emprenyar veïns que dormien amb
les finestres obertes per suportar millor la calor de l'estiu o bé a trucar portals del
carrer del darrere.
L'Esteve, home treballador com tots els nostres pares, feia el torn de matinada a cal
Torredemer, a aquelles hores del vespre ja dormia o bé ho intentava i sovint ens
renyava emprenyat pel xivarri que fèiem davant del portal de casa seva, quan no podia
més, amb un bastó petava la bombeta i llavors es quedava tot el carrer a les fosques,
és cert que quedava una altre bombeta, la de cal Flotats, però aquesta estava lluny i es
veia com un punt blanc, mai ens hi acostàvem. Ah! Llavors començava espectacle (
malgrat el fum de les xemeneies dels vapors que feien anar els embarrats i així portar
l'energia a les fàbriques) es veia un cel espectacular, jo m'hi entretenia força. El Toni,
el germà gran del "Fedriquet" en sabia molt d'estrelles i ens ensenyava les
constel∙lacions, el carro, el cotxe, l'estel, la titola, les cabretes, el mandró... jo distingia
aquelles formes i han quedades enregistrades a la retina dels meus ulls.
Avui a ca l'Esteve hi ha un imponent bloc de pisos, Cal Flotats s'ha enderrocat i al seu
lloc hi ha un passeig, les xemeneies dels grans vapors ja no fumegen i resten solitàries
en mig de parcs i places, la contaminació és un altre. Tot a canviat, els nens ja no
juguen els vespres d'estiu al carrer, no coneixen ni l'"un dos tres botifarra de pagès" ni
el "tapa culs a la paret" aquets jocs ja han desaparegut. Tampoc veuen les estrelles,
però aquestes resten allà, al cel, es veuen menys, si, però són les mateixes i conserven
les mateixes formes... avui les he vistes, la "titola" és el cinturó de la constel∙lació
d'Orió així com el "cotxe" és part de la de Pegasus... , el carro fins i tot manté el
mateix nom, i les altres vés a saber com es diuen, per a mi continuen sent les mateixes,
l'estel, les cabretes, el mandró... quins records.
Aquest matí em dutxaré, vestiré, esmorzaré i sortiré de casa mirant al terra, no veig
gaire bé més enllà dels meus propis peus, capficat en un munt de feines que haig de
fer, organitzant‐me el dia, i tornaré de nit amb el cap baix i fatigat com cada dia...
quants anys fent el mateix? Quants anys sense veure el cel ni les estrelles?
A partir d'avui aixecaré el cap!