Bon dia amor

Un relat de: Ferran de Montagut

Avui te estimo.
Amb la força d'un volcà.
Des de les esquerdes de la meva muntanya,
potser també t'estimi igual demà?

Si avui no m'estimes...
Amb tota la força de les ones,
prop dels dubtes, ¿qui sap?
Qui sap si demà encara m'estimaràs?

Però, estimem avui.
Amb l'alè del vents.
D'amunt el cim de la cascada,
qui sap? Qui sap si no t'estimi jo demà?

Ressorgeix de la meva ma...
Una cadena de dubtes.
He d'apressar mes aquest coll de cigne?
Que s'ofega davant de mos ulls.

No tens pèrdua sempre que et mantinguis,
en l'àmbit de l'ombra que ja coneixes.
Sens avançar mai, com si escriguessis una sola lletra
a manera de garrot entorn del nostre coll amor.

Jo ho pensava tot, els meus insomnis,
cada nit molt i mes llargs.
Les teves excuses, les meves copes
nostres discussions i les reconciliacions.

Els teus antics amors, el meus altres amors.
La frecuencia de les teves abraçades
L'augment dels teus silencis,
cada volta menys petons.

El rendiment de les nostres carícies.
Els interessos de nostres mentides.
El balanç de nostres il·lusions.
Que es el tarannà de nostres desenganys.

El meu desig de mag mentider
va treure d'aquell mocador de la nit.
Tres mocadors i un as de copes,
i un mirall rodo per a contemplar la teva cara.

Per a contemplar la nostàlgia, aprenenta
que convoca muntanyes i boscos.
I si cal un continent sencer, però sens mar.
Sense ell per evitar temptacions dels matins.

Negres de la teva falta, quant el record
de lo irrebatible, glopeja el meu cor,
amb la freda certesa del teu oblit.
Per això et demano que m'estimis ara.
Immers en el mar de la vida.
L'aigua et porta fins la sorra.
Aigua que fou aigua, serà aigua?
Aigua que es vida.

Aigua que bec dels teus ulls
amb mirades compartides
en instants de gotes.
De gotes compartides.

M'agrada l'aigua, l'aigua et transforma
et junta i et separa, es transforma.
Convergent, et limita, aigua?
L'aigua que ets tu, que ets ma vida.

Com s'esvaeixen els dies...
I pensant en els bells records, dia rera dia
resisteixes inmarxitable, neta i pura
els passats dels temps.

Ta mirada dolça de dolç caramel
tal vegada ha canviat la pell.
Del estiu i es ara freda i dura
com una roca, de les que el mar l'escuma peta.

Tot jo soc teu, el meu cor.
No m'oblidis mai el meu nom.
Les paraules que il·luminen una tarda d'estiu.
Sento la teva veu càlida i humida com un petó.

Teu es el meu cor, tot ell es per a tu
el que un jorn va caure als teus peus,
avui encara batega en meitat d'un desert...
Amor estimant avui, potser jo no t'estimi demà?.

Autor: Ferran de Montagut, escrit avui dia 8 de Març del 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "JARDÍ VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

NOTES: Qualsevol semblança, amb altre poema o escrit es impossible ja que aquest sols a sortit de la meva ment, no li donin mes voltes no hi ha cap mes explicació. L'autor. deMontagut
E-Mail: ferran_de_montagut@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com etc,





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)