Bogeria poètica

Un relat de: Marc Freixas

Pentino cabells.

Regalo paraules com flors,
i camino pel cel i volo per terra;
trenco el gel,
i queixelo la rutina amb les mans,
per menjar-me amb les dents els segons i el temps.

Riuen les llàgrimes i plora el somriure;
tot es confón amb els colors de l'ànima,
i les tristeses es tornen alegres,
i les alegries es tornen tristes.

Sóc un boig massa seriós per fer riure,
i tinc un cor adolorit ple de problemes de tan patir;
tan despreocupat com sempre de tot el meu voltant.

Pentino cabells, com sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.