Cercador
Bogeria poètica
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Pentino cabells.
Regalo paraules com flors,
i camino pel cel i volo per terra;
trenco el gel,
i queixelo la rutina amb les mans,
per menjar-me amb les dents els segons i el temps.
Riuen les llàgrimes i plora el somriure;
tot es confón amb els colors de l'ànima,
i les tristeses es tornen alegres,
i les alegries es tornen tristes.
Sóc un boig massa seriós per fer riure,
i tinc un cor adolorit ple de problemes de tan patir;
tan despreocupat com sempre de tot el meu voltant.
Pentino cabells, com sempre.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872808 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.