Blanc desert d'oblits i silencis

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Blanc desert d'oblits i silencis,
M'enfonso a la teva sorra implacable
Sense aigua.

Camino sota el sol roent
De mirada irada
I inclement.

I no trobo l'oasi
Que els teus llavis
Em brindaven.

Comentaris

  • QUINES PARAULES...[Ofensiu]
    Mai | 30-04-2006 | Valoració: 10

    .... més encertades. Tot el poema és breu, però alhora abastat grans immensitats. Noi, realment el teus mots sorgeixen del fons de l'esperit. Felicitats!!

    Montse