blanc de neu

Un relat de: Marc Freixas

el blanc de neu és a les teualdes de les cases...

vesteix els arbres del carrer,
il·lumina els ulls de la gent que surt a passejar,
i la dels que s'ho miren tot a través de les finestres


avui els nens s'han llevat amb el somriure plàcid...

amb un somriure que de mica en mica ha anat creixent,
fins ara que sento repicar les campanes de les sis de la tarda


tot és part d'un paisatge de pessebre o de postal

és possible de guardar en el record aquest miratge emblanquinat?


tot és part de la vida que regala un espectacle de felicitat immesurable

és possible fer-ho etern?


el blanc de neu ha de continuar fent el seu camí...

vestirà imatges de capvespre,
il·luminarà la nit en els meus somnis,
i també la dels que s'ho miren tot a través de les estrelles

i els nens...

els nens encara seran capaços de dormir amb aquell seu somriure plàcid


adéu blanc de neu,
que el teu viatge sigui agradable allà on vagis,
i no et perdis pel camí

un fort petó,
torna aviat

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.